Agafada al vol

Som les paraules que diem

1 de maig de 2015
3 comentaris

Ram

Monocàrpic és una paraula monosèmica. No genera malentesos, si sabem què significa. Té un referent exacte, únic, diàfan. Ens parla de les plantes que floreixen una sola vegada i moren després de fruitar.

Però obrir un diccionari ens ajuda a comprendre fins a quin punt el nostre vocabulari tendeix a generar polisèmia. Una mateixa entrada conté fàcilment diverses accepcions i subaccepcions i, tot sovint, diverses subentrades, que estan constituïdes per més d’un mot. (1)

Tanta proliferació de significats sota un mateix sopluig podria provocar un col·lapse en la comprensió dels missatges que intercanviem, si no fos perquè hi ha altres elements que actuen simultàniament i que redueixen les possibilitats d’error: el context, les expressions i els gestos, l’entonació…

Fins i tot quan no hem sentit mai una paraula, som capaços d’intuir què significa. Justament per tota la posada en escena que l’acompanya, probablement és més fàcil aclarir conceptes quan ens parlem que no pas quan llegim un text.

Encara que segur que us ha vingut al cap la imatge d’unes flors agrupades en un gerro, el ram que ens ocupa no és decoratiu. Ha aparegut perquè dilluns va fer un oratge variable; s’escampaven núvols cendrosos per un batent alhora que lluïa un sol enlluernador per l’altre.

Com que aprofitar la primavera per passejar és un costum beneficiós i acostar-se als camps de vinyes, una experiència renovadora, un grup vam sortir a caminar malgrat les amenaces meteorològiques. De tornada de l’excursió, vam passar per davall de dos concèntrics arcs multicolors i ens va remullar una pluja esbojarrada pel ventet que venia del cantó de ponent.

Un ciclista conegut, que ens va topar quan ja havia escampat del tot, ens va fer una observació gratuïta:

Us ha fet un ram!

A pesar que aquesta paraula conté 8 accepcions al DIEC i unes quantes subaccepcions i que no l’havia sentit mai en un context semblant, vaig intuir que parlava de l’aigua del cel. I, efectivament, responent la meva pregunta innecessària em van confirmar que al Garraf la fan servir per designar un xàfec.

Un ram d’aigua o una ramassada significa, segons el GDLC, un xàfec breu i no té res a veure amb l’expressió ser del ram de l’aigua, que s’utilitzava no fa gaires anys per designar les persones homosexuals. Una expressió potser obsoleta ara mateix.

Ram i mar: tres lletres, dues paraules i molts sentits. Així de densa és la nostra llengua.

(1) DIEC2: Organització del diccionari.

Fotografia d’Angela Llop

 

Atzembla
27.02.2016 | 5.40
Recant
18.08.2015 | 3.31
Borraines
27.12.2014 | 12.34

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

  1. Desconeixia aquesta accepció garrafenca, que és certament poètica. En el teu bell text em grinyola una mica això de les «amenaces climatològiques». Ja sé que el DIEC accepta «climatològic» com a sinònim de climàtic, però darrerament observo que se’n fa un abús i potser es perd el sentit primigeni i diferenciador entre ciència (climatologia) i condicions (clima). No sé què et sembla. Gràcies per la paciència.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.