Agafada al vol

Som les paraules que diem

1 de novembre de 2022
2 comentaris

Pom

Combatem en lluites desiguals. No anem armats per a vèncer. Fins i tot sabem del cert com serà el nostre final encara que no l’haguem vist escrit. Nosaltres, els que ens llepem discretament les ferides, ens remullem els llavis ara i adés amb l’elixir de la derrota.

Comencem pel començament. Quatre dies de pont llarg donem molt de si. Un Tots Sants en dimarts és una mitja Setmana Santa. Hem fet moltes coses aquests dies i també hem visitat el cementeri. Diumenge a quarts de sis vaig pujar la costa empinada que et porta al racó més tranquil del poble. La llum del dia ja minvava perquè estrenàvem l’horari d’hivern. Hi havia només dos petits grups arrenglant els nínxols familiars. Després de saludar-los, vaig fer la ronda dels difunts de casa: mon iaio i ma iaia, l’oncle i la tia, mon sogre. En una bossa portava un drap i dos poms de flors de plàstic molt discrets; unes petites berbenes de mentida. Vaig traure els rams de l’any passat i vaig clavar als gerros la meua ofrena inodora. Vaig sortir l’última del cementeri. Fosquejava. El silenci vigilant dels xiprers impressionava.

Dilluns vam fer un dinar familiar i vam menjar panellets professionals. A la nit els del futbol sala organitzaven un sopar popular de Castanyada. Hi havia més de mig poble: els que hi viuen sempre seguit, els que hi anem tant com podem, els que hi van ocasionalment i també una part dels nous veïns vinguts de llocs ben apartats i que afegien cosmopolitisme a la reunió. Entremig de les taules llarguíssimes corrien els més menuts de la congregació: disfressats de monstres, bruixes o víctimes de vampirs. Les noietes que encara no festegen també portaven les cares pintades amb cicatrius i les comissures dels llavis ensangonades de pintallavis. No hi res a fer. Hem perdut la Batalla de les Castanyes. El Taronja ha guanyat el Marró. Més avant, el silenci religiós o pagà davant de l’últim domicili dels que vam estimar també es perdrà?

Avui hem marxat. Torno a ser al davant de la meua taula d’estudi. Escric sobre el que he viscut. Quan m’he acomiadat de ma germana he sabut que ella havia anat aquest matí al cementeri i havia substituït les minúscules berbenes per unes flors de pètals vaporosos de color blanc. Quina vida més curta, la dels meus poms de flors. Ella no ho sabia, és clar. Potser havia de passar això perquè recordés la paraula pom, que es deia abans més que no pas ara. En concret, aquí al Garraf els rams han servit tradicionalment per a designar un xàfec i els poms, per a anomenar un manoll de flors. Però actualment els rams de flors també han guanyat terreny als poms en aquesta terra de vinyes, potser perquè ram i ramo (castellà) són molt semblants. La força es decanta sempre de la banda on hi ha més pes. I les paraules no pesen totes igual. Ho veiem en casos semblants: endreçar recula davant d’ordenar; fer malbé es fa petit davant d’espatllar; entaforar decau davant d’introduir i mil exemples més. Sovint guanya protagonisme la que té menys aparença particular. Ves que trist!

Però ja ho sabíem des del principi, això. Com més semblants serem els uns dels altres més fàcil serà servir-nos el mateix menú. Quin sentit tindria oposar-nos-hi? Per a què hauríem de persistir a glorificar el silenci d’un pom de flors minúscules si podem esbravar-nos col·lectivament en un carnaval perpetu? Requiescat in pace, tradició nostra.

Ram d’aigua en aquest blog.

Fotografia d’Adam Rose [Flickr]

Espavil!
19.07.2015 | 7.44
Pitiflam
24.10.2022 | 7.55
Crespell
10.02.2022 | 7.57

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

  1. Si comprem o fem panellets i castanyes, si arreglem ninxols i visitem el cementiri, si a casa encenen espelmetes pensant en els nostres difunts, si ens apleguem al voltant d’una taula i recordem les persones que han mort la nostra manera de celebrar no ha mort. Aixó si ara conviu amb una mena de carnaval/festa que agrada molt a nens i joves. C’est la vie !

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.