Agafada al vol

Som les paraules que diem

16 de març de 2023
2 comentaris

Petxina

Atribuïm a les metàfores un valor poètic. Redenominem el nostre contorn a còpia de trobar semblances entre formes, de lligar els efectes que ens provoquen els elements que ens travessen. Si som d’embrutar-nos els dits amb paraules, el joc lingüístic ens fa semideus. Però la llengua col·loquial també ha explorat aquest mecanisme des d’antic. I, en canvi, ens ha regalat al·legories d’allò més prosaiques.

En algun moment de distensió d’aquesta setmana, amb els companys de la faena vam aventurar-nos a trobar altres maneres de lletrejar —només en la intimitat!— la pàgina web que hem cantat per telèfon trenta-quatre mil sis-centes vint-i-quatre vegades en pocs dies: ce de casa, pe de París… No recordo qui va llançar la primera fletxa però l’arc que va dibuixar ens va fer petar de riure: ce de cony, pe de penis… N’hi va haver prou amb dos exemples per a activar-nos en la memòria tots els noms que havíem assignat anys enrere als genitals femenins o masculins. Que si la pistoleta, que si la tita, que si la xona¹, que si la figa, que si la petxilín… Una companya no se sabia avindre que jo hagués dit aquesta última paraula, que botava com una pilota dins de les converses ebrenques de la meua infantesa. “Jo també la deia —va soltar emocionada— però sonava [pətʃə’lin]”; amb un parell de neutres que mai havia hagut de decidir com s’havien d’escriure, si amb a  o amb e. “La buscaràs i en faràs un apunt al blog?” —em va demanar. “I tant que sí” —jo, de seguida.

De fet, d’aquesta denominació, en guardo variants diverses: petxina, petxineta, petxilín, pitxina, pitxineta, pitxilín. És a dir, amb el lexema amb e o amb i en la primera síl·laba. I resulta que sí, el DCVB recull petxina amb el valor de “vulva (Tortosa, Val., El Pinós)” però també consigna pitxina, com una forma antiga. En tot cas, petxilín no apareix enlloc i, tot i que em sembla altament probable que forme part d’aquesta mateixa nissaga, no sé d’on ha degut heretar aquest sufix tan poc freqüent en català. L’he buscat per tot arreu i no hi és; fins i tot en el Diccionari eròtic i sexual de Joan J. Vinyoles, que reposava impertèrrit en un prestatge de la biblioteca del despatx. Per contra, en aquesta obra sí que hi he trobat la definició de pistola com a membre viril i de petxina —closca de mol·lusc de dues valves— com a vulva, amb un exemple antològic: Rasca’m la petxina amb el pirulí. No sé si és mal senyal o no però dius això ara i no t’entén ningú.

Aquest paràgraf d’aquí és un afegitó que escric després de fer córrer l’apunt per les xarxes. Un atent seguidor del blog m’ha informat que a Pego les dones usen petxelina per a designar la vulva de les xiquetes. La font d’inspiració continuen sent els mol·luscos clarament. En tot cas, petxelina ens explica d’on ve aquesta forma nostra tan particular, tot i la dansa de vocals que s’ha produït pel camí des de la Marina Alta al Baix Ebre.

Des d’antic, doncs, la llengua vulgar ha trobat noms xocants que no volien disfressar la realitat sinó enaltir-ne tot el potencial provocatiu. En el sexe com en cap altre camp. Només el diccionari Vinyoles recull quatre-cents vuitanta noms per a designar la vulva —coi!— i cinc-cents cinquanta-dos per al penis —carai! Així doncs, si no parlem del tema amb pèls i senyals no és per falta de paraules.

¹ Vegeu l’apunt Xona d’aquest mateix blog

Fotografia pròpia de la portada del Diccionari eròtic i sexual, de Joan J. Vinyoles. Edicions 62, Barcelona, 1989.

Tralla
15.02.2021 | 3.22
Amanós
18.01.2013 | 6.47
Ram
01.05.2015 | 12.02

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Respon a Quima Albalate Giménez Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.