Agafada al vol

Mapes, coordenades exactes, localitzacions, plànols, aparells de GPS… Ja no ens podem perdre. Abans d’arribar a la destinació recorrem imaginàriament el trajecte; ens desviem aquí, comptem dos carrers més i tot recte fins al final. I, malgrat tot, continuem errant-nos de camí i arribant al lloc que no toca. L’exactitud no ens eximeix dels errors.

Quan era menuda, el món era molt simple. Vivia en un poble que no sabia que era petit. La resta del territori imaginat consistia en tot el que hi havia per amunt i en tot el que trobaves per avall. Quan algú explicava que havia d’anar a fer gestions a la capital del nostre paisatge rural, es resolia amb un sintètic: “Vaig per avall”.  Si, més extraordinàriament, el desplaçament consistia a visitar la capitaleta de la comarca veïna, s’explicitava amb el mateix nivell de concreció: “Ha anat per amunt”. N’hi havia prou amb aquestes indicacions; potser perquè les carreteres eren úniques, estretes, plenes de revolts. Lluny de tot.

Paral·lelament, els parlants del “no cal que pujos” eren de per amunt i els del “no cal que baixes” eren de per avall. Nosaltres érem a mitant camí: “No et moguies gaire”. Tot era petit però ben compartimentat i marcat amb uns senyals inesborrables que es mostraven en les paraules, les entonacions i les formes verbals que s’usaven en cada poble. El món era així de simple i així de divers.

Ara igual com abans, la locució adverbial per avall serveix per a indicar vagament un indret menys elevat. Simètricament, la locució per amunt indica vagament un indret més elevat. A més a més, la combinació d’aquestes formes ens ha regalat l’expressió “que si per amunt, que si per avall” que fem servir de manera equivalent a la de “que si són verdes, que si són madures” o bé a la de “que tomba, que gira”. Fem servir -dic. Però només és un dir. Qui usa aquestes expressions encara? Quants dies fa que no les hem sentides?

En realitat, escric això per a reivindicar la inconcreció. Dir a mitges ens ajuda a imaginar. Però necessitem paraules versàtils que només dibuixen el contorn de la realitat, per tal que nosaltres l’omplim de sentit.

Anirem per avall quan farà baixada.

—

Fotografia de Xava du