Agafada al vol

Som les paraules que diem

17 d'agost de 2020
4 comentaris

Palometes

Ho veiem. Això és així perquè els ulls ens ho diuen. Constatem que la realitat és com sembla perquè la percebem pels sentits. Però de vegades, no. Moltes vegades, no. I la part que no es veu continua existint sense el nostre consentiment, malgrat la nostra ignorància.

Anys enrere cada nit a les deu en punt sortien del riu Ebre núvols de palometes que s’aglutinaven a milers en una dansa efervescent al voltant dels fanals que il·luminen el passeig fluvial. Algunes temporades havien arribat a escampar-se carrers amunt fins a la plaça del poble i, si en tenien l’ocasió, es colaven dins de les cases i anaven a parar al plat a taula. No es podia circular pels carrers mentre durava la visita cíclica dels efemeròpters aquàtics. T’haurien entrat pels orificis del cos sense manies. Era un espectacle repugnant. Després hi va haver una treva. Durant una llarga temporada van desaparèixer pràcticament del mapa i tothom es va sentir alleujat.

No fa gaire que han tornat, les palometes. Potser fos l’any passat o l’altre, no ho recordo. A les deu en punt tornen a aparèixer al voltant dels punts de llum, però no n’hi ha tantes com abans. Aquesta setmana passada vam tindre visites i vam estar passejant amunt i avall, pel riu i pel poble. Per això, les esteses dels cadàvers de palometes als accessos al riu van entrar en les nostres converses. Aquestes despulles fan pudor de peix. No són un espectacle admirable, però representen una curiositat que no passa inadvertida als que no en sabien res. N’hem parlat i els hem explicat amb coneixement de causa que només viuen un quart hora o una mica més i prou. Surten del riu, volen frenèticament xocant les unes contra les altres i cauen en terra. Crepiten mentre moren.

Tan bon punt han aparegut les palometes a les nostres converses, una de les coses que els ha cridat més l’atenció als visitants és el seu nom. Palometes? Sí, les papallones no tenien espai en tortosí fins que van aparèixer als llibres i a la televisió. Tots els insectes lepidòpters eren palometes per a nosaltres. De fet, el DIEC2 ja ho diu. Concretament, les de riu de què parlem reben el nom científic d’Ephoron virgo i també són conegudes a altres bandes com a efímeres, per la curta vida aèria que tenen. En realitat, aquesta espècie ha estat tan popular i tan perseverant durant tants estius en la vida diària dels ebrencs que ha arribat a eclipsar les altres. Ara les palometes són, sobretot, les de riu.

No tancarem el tema sense fer referència a un parell d’aspectes de la vida d’aquests insectes que he descobert justament arran de la voluntat d’escriure aquestes ratlles. Curiosament, les palometes només volen en la fase adulta. Però, en realitat, “completen el seu cicle vital en un any, encara que n’hi ha que presenten dues generacions anuals. Els efemeròpters passen la major part de la seva vida dins l’aigua.”¹ D’altra banda, malgrat la pudor de peix que desprenen els cadàvers i el fàstic que provoca veure-les volar en un núvol espès, “en llocs on han reaparegut al cap de temps d’absentar-s’hi poden indicar una millora de la qualitat de l’aigua”². Vet aquí, doncs, que ni tenen una vida tan efímera com ens podríem imaginar a partir del que veiem ni tampoc són un indicador de la brutícia de l’aigua del riu, ans al contrari.

Aquesta vegada els núvols de palometes ens han ennuvolat la mirada i no hem sospitat que el que veiem correspon només a una part de la seua història vital. Una lliçó bonica, veritat?

¹ “Efemeròpters, Efímeres, Palometes (Ephoron virgo)”, Marc Plans Ferrero, Diputació de Barcelona.
² Ídem

Fotografia d’Imre Potyó

Cabirol
12.08.2019 | 8.18
Reixos
11.01.2014 | 12.51
Muntar
27.08.2015 | 7.09

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

  1. La casualitat ens envolta. Just ahir la tarde comentàvem el fenómen amb una parella d’amics, ell bióleg, i avui llegeixo el teu article. Ens va estar explicant el curiós cicle de vida de les palometes. Tants anys veient-les al riu, i tant ignorants sobre la verdadera durada de tot el període vital. Ara les miraré amb uns altres ulls.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.