Agafada al vol

Som les paraules que diem

Engordir-se

30 de desembre de 2019

Debatre és batre les idees dels uns i dels altres. Els debats ens fan grans. En solitari els pensaments no polemitzen; reposen en un son de certeses. En canvi, en els intercanvis hem d’esmolar els arguments, fer-los precisos i entenedors més enllà de les intuïcions del nostre convenciment íntim. Vint-i-vuit de desembre de dos mil

Llegir més

Engatar-se

15 de desembre de 2019

Realment és incommensurable, el poder de les paraules? De veritat ens transporten a escenaris desconeguts, ens fan sentir compassió o dolor, construeixen objectes d’una bellesa explícita? Sí, i tant. Constitueixen la matèria primària del pensament, que es reverbera -perpètuament, si convé- en la memòria. Fa mesos vaig proposar una destinació turística a les meues amigues

Llegir més

Banyar-se

23 de novembre de 2019

El vent, la pluja intensa o la foscor trasbalsen el paisatge. Caminar quietament per l’espai obert es torna més incòmode i, per això, l’hivern empeny a arrecerar-se en els racons més acollidors dels edificis. Alhora, el magnetisme de la natura assotada per la inclemència del mal oratge és innegable. Sento el vent com xiula a

Llegir més

Guer-ho fet

16 de novembre de 2019

No hi ha paraula més difícil de definir que la normalitat. L’adjectiu normal en el cap de cadascú es pinta d’un color invisible des de l’exterior: n’hi ha de verds, de lilosos, de rosats, de daurats, de negres… Només una llarga interacció ens fa sospitar la tonalitat que li atribueixen els altres. Enmig de la

Llegir més

Bacinet

28 d'octubre de 2019

Sabia que les paraules són capsetes plenes d’emocions. Sabia que els lligams que fem amb les persones es trenen en les converses que hi mantenim. Sabia que compartir la manera concreta de referir-nos als objectes del món que coneixem ens fa reconèixer-nos els uns als altres com a aliats. Però tot això que ja sabia

Llegir més

Planydre

13 d'octubre de 2019

No ens agrada el dolor. Ni sentir-lo en la pròpia pell ni veure’l en les vides dels altres. I no solament el dolor físic sinó qualsevol ferida invisible que traspua pels sentits. Les mirades tristes ens travessen sense dir res. Octubre de 2019: se’n parlarà tant en els llibres que no s’han escrit encara! Es

Llegir més

Redable

30 de setembre de 2019

Tots els comiats no són igual de tristos. N’hi ha que ho són molt. Perquè no tocaven; perquè tots els que assisteixen al sepeli senten que han perdut alguna cosa valuosa; perquè els de casa seua es queden amb un buit irreparable. Divendres passat centenars de persones omplien l’església de Ribes de gom a gom

Llegir més

Bitxaquejar

10 de setembre de 2019

L’excepcionalitat ajuda a viure més intensament. Com que l’inesperat irromp en la quotidianitat, les històries personals van dibuixant un perfil singular. Deu ser per això que els humans es van inventar les festes populars. I en la nostra tradició cultural, setembre tanca un trimestre intens de celebracions al carrer: de les fogueres nocturnes de juny

Llegir més

Catervada

25 d'agost de 2019

Sento paraules. Pels llocs la gent explica històries. Amb intranscendència parlen de les novetats que corren pel poble; del que els amoïna; de la salut i del temps. Falta poc per a marxar d’aquí i tornar a la vida que passa fora d’aquí. Algunes paraules s’acomiaden de mi. Al matí he segut a la vora

Llegir més

Cabirol

12 d'agost de 2019

Prendre partit, pronunciar-se, opinar omple el buit en les relacions humanes però no implica rigor argumental ni esforç intel·lectual ni criteri fonamentat. Expressar amb o sense vehemència una opinió és una acció lliure i gratuïta però també hauria de ser respectuosa amb els altres i oberta als contraarguments perquè fos enriquidora i -per què no

Llegir més

Amollar

6 d'agost de 2019

A l’estiu endreço fotos. Endreço papers. Poso ordre als excedents materials que no he pogut gestionar en el calendari estricte de la vida laboral. Remenar imatges ens fa recuperar episodis d’una temporada anterior de la història personal. Però hi ha escenes que volgudament no immortalitzem: el dolor, la decadència, la vulgaritat… Particularment, de moltes situacions

Llegir més

Xerrac

26 de juliol de 2019

Els rellotges són inútils en alguns moments: quan estem de vacances, quan xalem molt, quan volem que els instants es dilaten fins a l’eternitat. No haver de gestionar el temps és un reducte de llibertat que encara ens queda, de tant en tant. A l’estiu la platja és un espai d’oci irrenunciable per a la

Llegir més

Ne

7 de juliol de 2019

Una metàfora explica aquest món nostre: un comediant bufa bombolles de sabó al mig del carrer; cada esfera conté biografies contigües, les vides d’aquells que es mouen pel mateix redol. Però les formes tridimensionals s’ignoren les unes a les altres. S’enlairen erràtiques per camins divergents. El dia 3 de juliol era dimecres. Vaig sortir de

Llegir més

Ensumar

27 de juny de 2019

La vida es basa en dos moviments bàsics: inhalar i exhalar. I sobre aquesta cadència, es construeix tota la complexitat possible. Les falgueres respiren per les fulles. Les papaterres, a través de la pell. Les rajades, per les brànquies. Les mosteles i les persones, pels narius. De fora a dins, de dins a fora. Les

Llegir més

Retirat

9 de juny de 2019

Parlar, parlar, parlar. Trobar-se per a conversar. Intercanviar relats sense mirar el rellotge. Construir les nostres relacions personals sobre les paraules: usant-les. Recordant-les després. Potser escrivint-les. Vivim així. És el que ens agrada als de la llengua. Durant quatre dies seguits he baixat a Barcelona per motius diversos; a una reunió, a una trobada molt

Llegir més