Agafada al vol

Som les paraules que diem

Ambsense

23 de maig de 2020

Els arbres fruiters estan sotmesos a les modes. Les varietats de préssecs han anat canviant al llarg de les últimes dècades; les de taronges i les de mandarines, també. Però un arbre costa fer-se gran i, per això, els empelts permeten canviar la biografia d’un tronc: de productor de préssecs d’aigua a fabricant de nectarines.

Llegir més

Justejar

15 de maig de 2020

Imprevisiblement i de manera accelerada ens hem omplert la boca de neologismes que desconeixíem fins fa deu setmanes: teletreballadors, coronavirus, immunitat de grup… Som animals adaptables. Per això hem arribat tan lluny. Però ara estem sotmesos a una prova extrema d’estrès i, malgrat les nostres enormes capacitats camaleòniques, encara ens despistem una mica. Desconec el

Llegir més

Tondosa

5 de maig de 2020

En un poema s’hi aboquen moltes energies. Cal encertar la paraula precisa, trobar la sonoritat desitjada, crear un efecte original i explotar a fons l’associació d’idees. Els versos són un acte creatiu reconegut i sovint admirat. Així mateix, els parlants exploten la creativitat innata per a posar nom als objectes nous que s’incorporen en un

Llegir més

Trobar

28 d'abril de 2020

Si dic blau, en què penseu? Què se us representa? Què veieu mentalment? En realitat, blau és una maleta que conté totes les tonalitats situades en l’espectre solar entre el verd i l’indi —agafant-nos al que ens diu el diccionari. El món és tan divers que no tenim prou etiquetes per a descriure’l sense marge d’error;

Llegir més

Perdulaga

17 d'abril de 2020

Dins i fora. Soroll i silenci. Memòria i oblit. Llum i ombra. Delicadesa i perversió. Esforç i desídia. L’oscil·lació entre contraris marca el ritme del món, condiciona la vida dels pobles i s’integra en l’ànima humana. Malgrat la insistència a representar-nos en blanc o negre, els grisos s’escampen pertot. Continuem confinats. Tot i que no

Llegir més

Flor d’all

9 d'abril de 2020

L’interior dels domicilis delaten qui hi viu: els seus gustos, la història familiar, l’estatus econòmic… Entrar en una casa és com mirar pel forat del pany de l’ànima. Quan algú ens agrada, estem contents de traspassar les portes d’entrada de la llar on viu. És simbòlic, que algú t’òbriga la porta i et convide a

Llegir més

Brancal

2 d'abril de 2020

Som la memòria que tenim. Sense records l’ànima de les persones s’esfuma. Els cossos que encara respiren però que no tenen passat ja no representen a qui els havia habitat temps enrere. Sense memòria no som res. Poc o molt, cadascú té una entitat pròpia. Els records que l’acompanyen són en gran mesura privats. Intransferibles.

Llegir més

Trafegar

26 de març de 2020

Adaptar-se o morir. Ai, Darwin! Per mil·lennis que passen, s’imposa la implacable llei de la supervivència. Volem continuar vivint i ens emmotlem als canvis. No els triem. Els acceptem i prou. Acabarem el mes de març de 2020 d’una manera que no havíem previst tot just en començar-lo. El temps està fet d’una matèria altament

Llegir més

Xit

19 de març de 2020

Silenci. Despertar-se en silenci. Esmorzar en silenci. Escriure, pensar, rentar-se, cuinar, llegir, treballar… sense interferències al voltant. Viure en silenci. Que nou, això. El confinament ens ha repartit a tots els de casa per diferents bandes de la geografia catalana. Uns cap aquí, els altres cap allà. Tenim els mòbils a mà. Estem en contacte

Llegir més

Vagarós

14 de març de 2020

La realitat dels fets excepcionals s’imposa a les circumstàncies personals, als estats mentals individuals. Ho col·lapsa tot. No la controlem. Ens agenolla davant seu, més humils. Ens fa repensar-nos. Ens destarota. La pandèmia ens ha arribat. Potser encara no tenim la certesa que ens afectarà directament, en primera persona o al nostre cercle més immediat,

Llegir més

Allargar-se

7 de març de 2020

No sé per on començar. El cap em bull. Tinc moltes idees acumulades per les experiències de les últimes setmanes. La lletra ha pres un protagonisme total en tantes esferes al meu voltant que no dono l’abast de retenir-ho tot. Ara mateix noto la companyia de dos lectures en què m’he estat capbussant com en

Llegir més

Sarró

22 de febrer de 2020

Tal faràs, tal trobaràs. Es cull el que se sembra. Cadascú és fill de les seues obres¹. Segons fan explícit algunes expressions populars de la nostra cultura, les conductes que fem tenen un retorn positiu o negatiu en funció de les nostres intencions i segons les accions que hem dut a la pràctica. És una

Llegir més

Moixó

5 de febrer de 2020

Per què ens fascina tirar una pedra a la quietud de l’aigua i contemplar com creixen les circumferències concèntriques a partir de l’epicentre de l’impacte? Perquè és una metàfora de la vida. Per això, ha estat una de les imatges més explotades en l’art de narrar històries visualment. Jo ara tanco els ulls i m’imagino

Llegir més

Gelor

25 de gener de 2020

De vegades no sabem per on començar. Tenim idees deslligades que dansen pel cap sense ruta. Tantes coses per a dir i tant de silenci alhora. Les idees, però, només necessiten temps, un escenari i espectadors per a sortir a la llum. Comencem, doncs. Fa poc fred per la fúria amb què hem viscut el

Llegir més

Birbar

10 de gener de 2020

Què us han regalat aquestes festes? Qui ha estat el missatger que ha fet arribar a les vostres mans un present per a fer-vos pessigolles emocionals: el Tronc de Nadal, els Reis d’Orient, l’amic invisible, el Pare Noel o algú altre encara més exòtic? Us han fet contents? De totes les coses que es poden

Llegir més