No sé per on començar. El cap em bull. Tinc moltes idees acumulades per les experiències de les últimes setmanes. La lletra ha pres un protagonisme total en tantes esferes al meu voltant que no dono l’abast de retenir-ho tot. Ara mateix noto la companyia de dos lectures en què m’he estat capbussant com en
Tal faràs, tal trobaràs. Es cull el que se sembra. Cadascú és fill de les seues obres¹. Segons fan explícit algunes expressions populars de la nostra cultura, les conductes que fem tenen un retorn positiu o negatiu en funció de les nostres intencions i segons les accions que hem dut a la pràctica. És una
Per què ens fascina tirar una pedra a la quietud de l’aigua i contemplar com creixen les circumferències concèntriques a partir de l’epicentre de l’impacte? Perquè és una metàfora de la vida. Per això, ha estat una de les imatges més explotades en l’art de narrar històries visualment. Jo ara tanco els ulls i m’imagino
De vegades no sabem per on començar. Tenim idees deslligades que dansen pel cap sense ruta. Tantes coses per a dir i tant de silenci alhora. Les idees, però, només necessiten temps, un escenari i espectadors per a sortir a la llum. Comencem, doncs. Fa poc fred per la fúria amb què hem viscut el
Què us han regalat aquestes festes? Qui ha estat el missatger que ha fet arribar a les vostres mans un present per a fer-vos pessigolles emocionals: el Tronc de Nadal, els Reis d’Orient, l’amic invisible, el Pare Noel o algú altre encara més exòtic? Us han fet contents? De totes les coses que es poden
Debatre és batre les idees dels uns i dels altres. Els debats ens fan grans. En solitari els pensaments no polemitzen; reposen en un son de certeses. En canvi, en els intercanvis hem d’esmolar els arguments, fer-los precisos i entenedors més enllà de les intuïcions del nostre convenciment íntim. Vint-i-vuit de desembre de dos mil
Realment és incommensurable, el poder de les paraules? De veritat ens transporten a escenaris desconeguts, ens fan sentir compassió o dolor, construeixen objectes d’una bellesa explícita? Sí, i tant. Constitueixen la matèria primària del pensament, que es reverbera -perpètuament, si convé- en la memòria. Fa mesos vaig proposar una destinació turística a les meues amigues
El vent, la pluja intensa o la foscor trasbalsen el paisatge. Caminar quietament per l’espai obert es torna més incòmode i, per això, l’hivern empeny a arrecerar-se en els racons més acollidors dels edificis. Alhora, el magnetisme de la natura assotada per la inclemència del mal oratge és innegable. Sento el vent com xiula a
No hi ha paraula més difícil de definir que la normalitat. L’adjectiu normal en el cap de cadascú es pinta d’un color invisible des de l’exterior: n’hi ha de verds, de lilosos, de rosats, de daurats, de negres… Només una llarga interacció ens fa sospitar la tonalitat que li atribueixen els altres. Enmig de la
Sabia que les paraules són capsetes plenes d’emocions. Sabia que els lligams que fem amb les persones es trenen en les converses que hi mantenim. Sabia que compartir la manera concreta de referir-nos als objectes del món que coneixem ens fa reconèixer-nos els uns als altres com a aliats. Però tot això que ja sabia
No ens agrada el dolor. Ni sentir-lo en la pròpia pell ni veure’l en les vides dels altres. I no solament el dolor físic sinó qualsevol ferida invisible que traspua pels sentits. Les mirades tristes ens travessen sense dir res. Octubre de 2019: se’n parlarà tant en els llibres que no s’han escrit encara! Es
Tots els comiats no són igual de tristos. N’hi ha que ho són molt. Perquè no tocaven; perquè tots els que assisteixen al sepeli senten que han perdut alguna cosa valuosa; perquè els de casa seua es queden amb un buit irreparable. Divendres passat centenars de persones omplien l’església de Ribes de gom a gom
L’excepcionalitat ajuda a viure més intensament. Com que l’inesperat irromp en la quotidianitat, les històries personals van dibuixant un perfil singular. Deu ser per això que els humans es van inventar les festes populars. I en la nostra tradició cultural, setembre tanca un trimestre intens de celebracions al carrer: de les fogueres nocturnes de juny
Sento paraules. Pels llocs la gent explica històries. Amb intranscendència parlen de les novetats que corren pel poble; del que els amoïna; de la salut i del temps. Falta poc per a marxar d’aquí i tornar a la vida que passa fora d’aquí. Algunes paraules s’acomiaden de mi. Al matí he segut a la vora
Prendre partit, pronunciar-se, opinar omple el buit en les relacions humanes però no implica rigor argumental ni esforç intel·lectual ni criteri fonamentat. Expressar amb o sense vehemència una opinió és una acció lliure i gratuïta però també hauria de ser respectuosa amb els altres i oberta als contraarguments perquè fos enriquidora i -per què no