Quan som al bon temps els colors es prodiguen al camp. Els terrats i els balcons amb flors es fan mirar. I les fruiteries, que ja són molt variades tot l’any, ara més que mai són un esplèndid aparador multicolor. Al llarg de tot el territori lingüístic, els parlants compartim les mateixes paraules per referir-nos
El dialecte lapao es parla a la Xina meridional i en zones de Birmània i el Tibet. Té gairebé 300.000 parlants. Diuen que el gegant asiàtic no és un paradigma del respecte als drets dels seus ciutadans. Tot i que no conec aquest immens territori, sospito que els mandataris d’aquell règim no treballen moguts per la idea
Aquesta activitat nostàlgica de revalorar les paraules que afloren de l’idiolecte propi i provoquen una certa estranyesa als receptors ha trobat un esperó en aquest espai. Fet i fet, la metalingüística no és un tema de conversa de terrasseta ni de bar entre persones que no es guanyen la vida ensenyant llengua, animant a estimar-la,
Aquesta setmana hem viscut Sant Jordi. N’hem parlat en les converses de carrer. Ha estat notícia als diaris, a la televisió i a les xarxes socials. I ara tenim encara les roses roges en un gerro i els llibres flamants a la vista, a punt de perdre la virginitat. La Diada dels llibres és també,
Alguns lingüistes defensen que cada llengua representa una visió del món particular i un dels exemples més difosos és el dels esquimals, que diuen que distingeixen vint tonalitats diferents del color blanc. Sigui com sigui, és cert que les etiquetes que hem assignat als objectes, a les idees i als sentiments són imprescindibles per elaborar
Jugar és una activitat universal i totes les cultures tenen formes de joc pròpies. De fet, no juguem només els humans, sinó que els nostres animals de companyia s’entretenen també amb els seus jocs enginyosos: fent córrer un trosset de fusta per les rajoles de casa, estirant un fil que penja, atrapant-se la cua… Vet
D’on surten els significats que atorguem a les paraules? La creativitat dels parlants va deixant rastre al llarg dels segles i dels significats originaris en la llengua de partida -el llatí en el cas de gran part del nostre vocabulari- arribem de vegades a matisos i accepcions que superen el sentit figurat o les extensions
Inventem noms per a les coses que hem de designar. Incorporem sovint paraules noves al nostre repertori personal i al que compartim tots plegats, perquè el món s’expandeix i ens arriben objectes i conceptes que desconeixíem abans que algú els incorporés a l’entorn en què vivim. Patata va arribar al segle XV a Europa i kiwi l’hem popularitzat
Se’ns acumulen les celebracions: diumenge dia 17 de març esbombàvem a les xarxes el Dia de la poesia catalana a Internet i ahir, dia 21 de març, commemoràvem el Dia mundial de la poesia, a tot arreu i en totes les llengües. S’han tornat bojos! -diran alguns. I, certament, seria pertinent plantejar-nos si té sentit
Quina és la dimensió exacta d’un objecte gros? I a partir de quin punt una cosa la considerem petita? Les maneres diverses de mesurar les magnituds físiques al llarg dels segles -sense moure’ns gaire de la geografia del nostre continent- han estat d’una immensa disparitat. De fet, fa només una mica més de 50 anys
Avui torna a ser un d’aquells dies marcats al calendari de les efemèrides: 8 de març, Dia internacional de les dones. Fa molt poquet tothom l’anomenava el dia de les Dones treballadores, però a hores d’ara aquesta etiqueta semblaria una provocació innecessària. Les dones, actives o no en el món laboral extern al domicili, tenim aquest dia
En tres dècades moltes coses han anat canviant al nostre voltant. Algunes amb unes passetes tan menudes que ens ha fet l’efecte que no es movien fins que ens hem adonat, de cop i volta, que han desaparegut del perímetre de la nostra vida quotidiana. Aquest fenomen té una incidència especial en el repertori lèxic
Fa justament tres dies que vam celebrar el Dia Mundial de la Llengua Materna. En parlaré avui, que ja no toca. I amb aquest retard el mantindrem una mica més a la palestra. De fet, hi ha dies mundials de causes perdudes pràcticament dia sí dia no durant tot l’any. No és broma. Segons algunes fonts,
L’argot no és una invenció moderna. No en fan servir només els joves ni és propi de les àrees urbanes. En algunes converses l’argot és simplement una frontera que marca qui és a la banda d’aquí i qui s’ha quedat a la banda d’allà. Dins dels dialectes, trobem també diferents argots, registres més col·loquials o
Les llengües duen etiquetes penjades al coll. El francès és una llengua dolça; el xinès és una llengua difícil; l’àrab és una llengua brusca. En sociolingüística, aquestes etiquetes s’anomenen prejudicis lingüístics i tenen molt a veure amb el prestigi de què gaudeix cada llengua dins i fora del seu hàbitat natural. Quan era petita per