De vegades ens sorprenem teclejant paraules que només havíem escoltat; que no teníem present d’haver-les vist mai escrites. Amb la incorporació del correu electrònic a la nostra vida quotidiana, vam començar a adonar-nos que quedava un espai entre la llengua escrita i la llengua oral: l’espai de la conversa informal en suport escrit. Ara mateix,
Viatjar, llegir i somiar són aventures que incrementen el nostre equipatge vital. Somien i llegim sense esforç. Quotidianament, inventem experiències o ens imbuïm d’històries nascudes de la imaginació d’algú altre a qui mai coneixerem però amb qui hem conviscut íntimament. Ara bé, viatjar representa un nivell superior en aquesta vida interior. És un somni en
Les paraules també tenen color. Hi ha els trɛns vɛrds que arriben del nord i els trens negres que vénen del sud. Cada dialecte tenyeix amb petits matisos l’aparença del vocabulari que compartim. La gamma cromàtica que es desplega al llarg del territori afegeix vistositat a la llengua. De vegades, fins i tot la fa objecte d’atenció per ella mateixa.
La nostra expedició d’avui pretenia redescobrir pobles i paisatges que sentim propers però que revisitem al cap de períodes sempre massa llargs. Hem capturat amb delit les formes escultòriques de les parets de pedra, la distribució de grisos i de verds esmorteïts d’hivern, la nuesa de les branques dels àlbers a la llera de riuets
Per Nadal ma mare fa un caldo que es pot tallar amb ganivet i hi bull uns galets farcits de carn picada que només són el segon capítol d’un dilatat dinar que s’allarga fins que els torrons van desapareixent del mig de la taula. A cada poble que conec el dia 25 i el 26,
Érem a l’agost i vam decidir anar a Paüls perquè l’orquestra Atalaia celebrava 22 anys de rodar pel món. Tothom devia estar congregat a la pista esportiva que queda al peu del poble; de fet, uns quants revolts més avall de les primeres cases que reben els visitants al final d’un trajecte que ja no
Resulta una mica solemne escriure la primera entrada d’un blog personal. Tenia un cuquet que em rosegava de feia temps i avui he decidit fer el primer pas: començar. M’interessa la matèria invisible de les paraules dites i entretenir-me a fer-les visibles mitjançant l’escriptura. Malaguanyada -vocable amb cinc vocals idèntiques- és la primera paraula que