Tot i que el primer llibre imprès en català és del 1474, és a dir, de fa 540 anys, a la pràctica i no per voluntat pròpia, la nostra llengua s’ha transmès gairebé només oralment d’unes generacions a les altres fins fa quatre dècades. Encara ara, solament la meitat de la població declara que sap
Quantes ànimes tenen les paraules? Quants valors els podem arribar a assignar? I com és que ens entenem malgrat que sovint una mateixa etiqueta ens remet a núvols de significat diversos? La Via Sànscrita ens il·lustrava aquest mes de gener passat sobre la polisèmia del sànscrit; fabulosa llengua antiga, vehicle dels mantres i del ioga.
L’estudi de la llengua és un camp apassionant per als qui li hem trobat alguna de les moltes gràcies que se li poden trobar. Parlo de l’atenció a la llengua com a objecte d’anàlisi, més enllà de l’aprenentatge instrumental orientat a la pràctica oral i escrita. Mirar-se amb lupa la llengua esdevé una passió que
La preocupació per la salvació dels mots és un tema recurrent entre la nostra gent. Som un poble avesat a patir per les paraules. Els nostres poetes han esdevingut fins i tot herois en alguns moments crítics de la nostra història, perquè han estat, en part, els artífexs que no es perdés l’amor incondicional per
Aquests dies he rebut via Twitter la cançó Terra del grup de folk Los Sirgadors dedicada a tots els morts de la Guerra Civil; aquesta setmana Sense ficció ha retransmès el documental El món on volíem viure basat en el reportatge fotogràfic de Robert Capa que testimomia la desbandada dels republicans que fugien dels territoris vençuts al gener del
A la xarxa tot crema. Tot el que sura a la superfície dels mitjans digitals és rabiosament nou. La data de caducitat de molts continguts és molt breu. És l’atracció de la immediatesa, el privilegi de veure passar els fets gairebé en directe. Aquí tractem bàsicament només de llengua i necessitem una certa calma per
La idea del retorn m’agrada. Es materialitza de tant en tant en un estat d’ànim: similar a aquella sensació de complaença pel retrobament d’un objecte perdut que no trobaves a faltar i que havies mig oblidat. L’enyorança provoca el retorn. De fet, els bons records ens empenyen a buscar els mateixos llocs, a reprendre les
Al poble els carrers fan olor de fum. De la llenya que crema al ventre d’unes estufes incandescents, s’escampa un perfum hivernal. Un perfum ofensiu si s’arrapa massa al vestuari, però agradable si s’ensuma difós als corrents d’aire que volten sense treva entre les cases i es perden enmig dels horts. Nadal és un desplegament
Les paraules són ingràvides, inodores, incolores. Tenen so i prou. Així i tot, la seva presència és de vegades aclaparadora. Ho omplen tot. Les trobem arreu. Gairebé sempre invisibles. Suspeses en l’alè dels parlants fins que s’evaporen definitivament, irrecuperables. Les paraules són bellesa, si volem. I també dolor, volgudament o no. Les paraules tenen poder
Una part del lèxic que ha anat perdent pistonada al llarg del temps ha quedat immortalitzat en els topònims. Els estudiosos de l’evolució de les llengües són arqueòlegs que es miren amb lupa els noms de les muntanyes, dels accidents geogràfics, de les partides escampades dins dels termes dels pobles… La informació que guarda la
Si haguéssim de fer una llista exhaustiva dels deutes que tenim amb els de casa potser no acabaríem mai. Cadascun de nosaltres som el resultat, en bona part, d’un compendi d’intencions treballades, altrament dit educació, i de confluències fortuïtes, altrament dit condicions ambientals. I el que portem a coll quan agafem la porta per primera
La curiositat innata o el gust per conèixer l’origen de les coses impulsa algunes persones a formular hipòtesis sobre parentescos entre paraules que tenen una forma semblant. També n’hi ha que, esperonant la vena creativa, indaguen en l’origen genealògic d’un mot que els crida l’atenció. No es tracta de tenir certeses, perquè ni Joan Coromines
Pensem, parlem i escoltem durant hores i hores al llarg de la vida. En moments més puntuals, llegim. I potser encara més espontàniament, posem negre sobre blanc les nostres idees. Per tant, l’acte més passiu de la lectura i l’acte més reflexiu de l’escriptura no ocupen, ni de bon tros, el vast espai que representa
El context real en què ens comuniquem ens ajuda a interpretar el que volem dir. Una conversa cara a cara, en un intercanvi simultani, no té parangó amb qualsevol altre tipus de canal ni de situació. Els diàlegs telefònics, els missatges de correu electrònic o una gravació de veu no poden suplir tot el que
Passejant pels carrers comercials és possible tornar a veure disseminats aparadors amb filaments de colors, gruixuts, primets, vistosos o rústecs. Sembla que ha tornat el gust per les manufactures, que ja no són cosa només de iaies vagaroses. Si tenim mosses joves i modernes interessades a fer mitja, tornen a circular les madeixes, els ganxets,