La curiositat innata o el gust per conèixer l’origen de les coses impulsa algunes persones a formular hipòtesis sobre parentescos entre paraules que tenen una forma semblant. També n’hi ha que, esperonant la vena creativa, indaguen en l’origen genealògic d’un mot que els crida l’atenció. No es tracta de tenir certeses, perquè ni Joan Coromines
Pensem, parlem i escoltem durant hores i hores al llarg de la vida. En moments més puntuals, llegim. I potser encara més espontàniament, posem negre sobre blanc les nostres idees. Per tant, l’acte més passiu de la lectura i l’acte més reflexiu de l’escriptura no ocupen, ni de bon tros, el vast espai que representa
El context real en què ens comuniquem ens ajuda a interpretar el que volem dir. Una conversa cara a cara, en un intercanvi simultani, no té parangó amb qualsevol altre tipus de canal ni de situació. Els diàlegs telefònics, els missatges de correu electrònic o una gravació de veu no poden suplir tot el que
Passejant pels carrers comercials és possible tornar a veure disseminats aparadors amb filaments de colors, gruixuts, primets, vistosos o rústecs. Sembla que ha tornat el gust per les manufactures, que ja no són cosa només de iaies vagaroses. Si tenim mosses joves i modernes interessades a fer mitja, tornen a circular les madeixes, els ganxets,
Cada vegada més sovint, ens trobem paraules per tot arreu: en forma d’escultura urbana, en el mosaic d’una fatxada, a les estoretes de les entrades de les cases, en les pancartes reivindicatives dels balcons, reclamant drets col·lectius en un mur abandonat o il·lustrant poèticament les parets de la recepció d’un hotel… A Sant Feliu de
Encara ara, després de dècades d’escriure en la meva llengua materna, de vegades tinc dubtes a l’hora d’escriure alguna paraula que només he sentit en situacions familiars o informals. Potser els parlants nadius de l’anglès també es deuen trobar algun cop amb aquesta situació. De fet, la distància entre la llengua oral i la llengua
La literatura oral s’ha transmès pels segles dels segles gràcies a unes poques condicions bàsiques: la memòria prodigiosa dels narradors i la seva capacitat de captar l’atenció dels oients, d’una banda, i la disponibilitat dels espectadors que no tenien una màquina per fer zàping entre mans, de l’altra. Això s’ha acabat. Fa dies que captar
Anar sempre un a peu i l’altre a cavall. Voler i no poder. Tal faràs, tal trobaràs. De tant que et vull, te trac un ull. Quan una porta es tanca, se n’obre una altra. A grans mals, grans remeis. En fi, les dites populars ens expliquen sintèticament què ens passa a la tribu, per
Enaltir la bellesa d’un paisatge és el llegat extraordinari que ens han deixat els nostres antics predecessors en algunes contrades. Com més lluny del mar, com més lluny de les concentracions humanes, com més a prop del cel, més intactes ens han arribat aquestes intervencions. Pujant al parc natural dels Ports t’endinses en un trajecte
Malgrat la calor, els atacs més o menys persistents de desídia i l’estat d’anestèsia a les hores centrals del dia, l’agost festiu té força avantatges. Anant pel món o sense moure’ns gaire dels nostres espais habituals ens sorprenen trobades d’amics, coneguts o saludats que agafen, si estem desvagats, una certa eufòria recíproca. Perdre de vista
Tot el que ens envolta és fruit d’una evolució: l’univers que no veiem, la boleta del món sencera, el mapa del país on vivim, el paisatge que veiem per la finestra, les persones que coneixem, la manera com ens comportem i l’estil en què ens parlem. I, de vegades, ens sorprèn la imatge nítida del
Tota la realitat no surt als mapes. On comencen i on acaben les fronteres lingüístiques dels territoris? Quines llengües es mouen en un espai determinat en un moment concret? I què fa que una llengua sigui desplaçada dels usos públics? Un viatge al sud ens fa venir totes aquestes preguntes. Elx cau al sud de
Els humans ens entrenem constantment per conviure amb el conflicte. La idea de tensió es concreta sense treva en les relacions personals, en les ínfimes decisions quotidianes, en les cruïlles vitals més infreqüents, en la selecció dels aliments o en l’adquisició dels objectes que cobegem i, encara que ens passi més desapercebut, també en la
Les paraules són els maons imprescindibles per erigir les parets de la realitat que ens construïm a la nostra mida. El relat que dóna sentit als nostres actes està condicionat, doncs, per la manera com els anem explicant, com els mostrem als altres. I ho constatem a cada punt: el poder de les paraules és
Els enterraments són cerimònies tristes, plenes de convencions i de rituals que s’han establert al llarg dels segles. Amb les normes socials, hem fet del comiat dels éssers estimats un moment memorable que permet contenir el dolor amb la formalitat. Que dóna a la solidaritat dels coneguts una transcendència especial perquè visibilitza la popularitat de