Ja no ens ve de nou que el nostre patrimoni immaterial desperti admiració. No és recent la fama dels castells arreu del món. Fins i tot en algun lloc de l’Àsia han esdevingut un símbol; es veu que els Xiquets de Hangzhou han fet geminar també aquesta llavor que conté tants components beneficiosos. Aquest matí, després
Justament ara que està tant de moda parlar de les emocions personals, el prestigi social dels insults ha tocat fondo. Quan es diu que cal que sapiguem expressar com ens sentim, se sobreentén que el nostre relat ha de ser políticament correcte, pulcre; si pot ser, una mica engalanat. El modelatge que som capaços de fer amb
Faig tard. Avui mateix he descobert un verb que fa gairebé deu anys que va començar a exhibir-se en públic. Res de nou, per tant. Quin interès pot suscitar parlar-ne, doncs? De fet, escriure un blog és com parlar tot sol. A canvi, però, tens de vegades la certesa que gràcies a aquest espai tan discret,
Hi ha paraules record. Paraules que no usem, que només tornen a nosaltres per les lectures o quan algú ens les acosta per sorpresa sense saber per on han vingut. Són objectes lingüístics que s’han quedat arrapats a una escena del nostre passat i que només ens són útils en el moment en què la
Travessant quilòmetres i quilòmetres de carreteres secundàries anem descobrint la idiosincràsia dels paisatges; les formes de vida explicitades en l’arquitectura de les edificacions i la manera de parlar dels habitants petrificada en el rètols oficials de les entrades i sortides de les poblacions. La toponímia té un gran valor cultural, lingüístic i simbòlic. És per
No sé si som capaços de transmetre el relat d’allò que no hem experimentat, no sé si podem entendre emocions que no hem viscut abans ni sé tampoc si els manuals tenen el poder de descobrir-nos una realitat que no ha desfilat davant dels nostres ulls. Però probablement serà un bon exercici intentar-ho. Imagineu-vos una
On és l’origen d’un malentès? En una conversa quotidiana intranscendent, de vegades, es produeixen malentesos que ens fan gràcia o que ens desorienten una mica. Encara que compartim les mateixes paraules, no sempre els assignem el mateix valor. Variacions territorials comporten, esporàdicament, variacions de significat. I seria lògic esperar que, com més distància, més possibilitat
La terminologia s’ocupa de validar i fixar propostes per als nous conceptes i fenòmens, que van apareixent a mesura que el món canvia. Però la realitat sempre corre veloç al davant, amb els mitjans de comunicació que la persegueixen a poqueta distància. Més lentament, després de les deliberacions pertinents, els experts en llengua tracten de
Imatge, paraula, records. Aquesta seqüència es repeteix constantment quan estem actius mentalment. Veiem un objecte i instantàniament ens ve a la memòria el relat que hi hem construït al damunt amb el pas del temps; un relat privat que només és nostre. És per això que les mateixes paraules expliquen tan distintes històries. Al nostre
Segur que mai ningú us farà aquesta improbable pregunta: “En un naufragi lingüístic, què salvaries de tot el conjunt d’elements del teu repertori comunicatiu?”. Si així fos, resultaria molt difícil decidir-se. La llengua és una maquinària increïblement complexa que fem funcionar sense gaires dificultats des de la nostra infantesa. I sense llibre d’instruccions! Assenyalar quina
A quants poemes deu aparèixer la paraula reclau? Aquesta paraula petita i polisèmica, tan poc coneguda i tan poc transparent, serà la protagonista de l’apunt d’avui: el Dia Mundial de la Poesia. Potser algun poeta ebrenc deu tenir, guardats al calaix o escrits en un llibret discret d’algun prestatge, uns versos que parlen de l’estiu
La llengua és com el fang per a l’escultor, com el color per al pintor, com la tela per al dissenyador, com les notes per al músic… Amb la matèria primera de les paraules -o encara més simplement, dels lexemes i morfemes- podem generar pensament lliure, discursos bellíssims o paraules inaudites.I al mateix temps, aquest
En siguem conscients o no, en parlem o no, ens cridi l’atenció o ho ignorem amb sornegueria, les llengües ens allunyen o ens ajunten com poques coses al món. Ens allunyen en un context de fricció, de conflicte d’interessos, d’exercici de prepotència dels que retenen el poder. I, per contra, ens ajunten perquè són un
El calendari porta associades colles de paraules que conviuen juntes i ens visiten efímerament només per descriure un moment precís de l’any. Són paraules com els torrons, com els panellets, com les mones… que ens acompanyen cíclicament i després reposen en guaret fins que els toca el torn novament. Per Carnaval, la colla lèxica que
Seria estrany posar-nos a parlar de paraules sense fer notar que avui celebrem el Dia Internacional de la Llengua Materna. I què entenem per llengua materna? Doncs, la llengua inicial, la llengua primera a la llar; que en molts casos pot ser més d’una. De fet, ara mateix coexisteixen moltes llengües familiars diferents en la