Sense mirar la definició que en dóna el diccionari, com explicaríeu què és la motivació? Podríem començar per dir que és un misteri. O, encara millor, una resposta intransferible condicionada per variables infinites. Aquesta setmana he viscut dues anècdotes que m’han fet reflexionar sobre la motivació. Una tarda, en acabat de dinar, rebo còpia d’un
Les paraules protagonistes d’aquest blog em fan revifar conceptes soterrats en la memòria de les lliçons universitàries i donen nova utilitat als llibres d’assaig filològic endreçats durant tants anys en els prestatges. Encara ara, fora de l’àmbit acadèmic, no és estrany trobar discursos que polemitzen amb els límits entre llengua i dialecte. Una llengua és,
Quantes paraules sabem de la nostra llengua? De tot el repertori lèxic acumulat al llarg dels segles, quina part en coneixem i quina part ens serveix efectivament per relacionar-nos amb el món que ens envolta? Qualsevol llengua té els límits inestables. Arrossega un embalum de paraules en desús o en repòs; es desplega pel territori
En l’àmbit acadèmic trobem la idea àmpliament acceptada que una llengua representa una finestra única al món. Sembla, doncs, que el punt de vista des del qual contemplem la vida té particularitats pròpies gràcies al disseny concret de la llengua que parlem. En una comunitat amb moltes llengües en contacte o, bàsicament, amb dues llengües
La gent de la cultura salva paraules. Faig una reverència davant dels que tenen la sensibilitat i la tenacitat d’aconseguir que una escola, un carrer, una entitat o una revista portin el nom d’una paraula que va per la corda fluixa de l’oblit. Una paraula pintada a la fatxada d’un centre que rep cada dia
He fet números. Sense un treball de camp rigorós previ, he plantejat la hipòtesi que una persona de 50 anys haurà pronunciat al llarg de la seva vida unes 146.000 vegades aproximadament l’adverbi no. Seguint els meus càlculs, en el mateix període haurà dit 36.500 cops el substantiu casa. I, posem per cas, només en unes
Hi ha coses que costen d’explicar. Els significats particulars que comparteix una petita comunitat i que se circumscriuen exclusivament a l’ús oral ens poden arribar a resultar un pèl inenarrables. Quan parlem de persones censurables per la seva conducta verbal, tenim a l’abast un lot ben variat de qualificatius: mentider, xafarder, pesat, avorrit… Totes aquestes
Cada tria que fem davant d’un dilema té conseqüències. Les històries que conformen les nostres vides no són res més que el producte resultant de les decisions puntuals que anem prenent a cada moment. En aquest sentit, els parlants d’un moment històric i d’un espai delimitat usen una modalitat lingüística que també és el resultat
Aficionats a guardar, a classificar i a recrear-se en l’acumulació de rareses, els col·leccionistes atresoren els seus objectes predilectes en un estoig especial, en una capsa bonica, en una vitrina ben il·luminada. Des de temps immemorials, el col·leccionisme surt al carrer, munta fires, paradetes en diumenges al matí, intercanvis entre desconeguts. I fins i tot
Expliquem la realitat a través de les paraules i n’hi ha que tenen un mandat vast i inacabable. A tot arreu del món hi ha cases; cases de palla, de fusta o de pedra. Cases antigues, petites, acollidores… Cases unifamiliars, modernes, caríssimes… Tenim una casa, una caseta, una casella, un casal, un casalici, un casalot.
Ni les estadístiques, ni les enquestes ni els referèndums ens indiquen clarament quin és l’abast d’una paraula, quin grau de familiaritat hi tenen els parlants i amb quina freqüència apareix a les converses. Fixem-nos, per exemple, que als diccionaris generals no trobem cap informació sobre la distribució territorial de les paraules que recullen. Per sort,
Les paraules són accions. Totes soles no fan moure el món, és clar. Però la manera com ens adrecem als altres fa créixer o minvar l’ombra que projectem al nostre voltant. Bàsicament, les paraules tenen una forma i un significat i ens han de ser útils. Això a part, algunes prenen un valor social rellevant:
Una llengua és com un paisatge muntanyenc. Mostra falles, plegaments, estrats multicolors: vestigis dels contactes amb altres llengües amb què ha conviscut promíscuament durant llargs períodes. Les diferents llengües germanes, com les llengües romàniques, es construeixen sobre una base lingüística territorial diversa. Abans dels romans, a l’arc mediterrani on ara parlem català hi havien viscut
Hi ha algun sistema infal·lible per determinar la genuïnitat de les paraules? A quina autoritat li reconeixem unànimement la potestat de fixar els límits del que és normatiu? Arran de la publicació fa només uns mesos del Diccionari Normatiu Valencià, s’ha activat de nou la controvèrsia sobre quins són els criteris que, científicament, han de
Les llengües creixen. En terminologia tenim mots inequívocs per referir-nos a cadascun dels conceptes útils en una branca de la ciència o de la tècnica, en un àmbit d’especialitat qualsevol. De fet, la dinàmica de novetats, descobriments i avenços fa que anem incorporant paraules noves; a partir dels mecanismes propis de la nostra llengua o