Els humans ens entrenem constantment per conviure amb el conflicte. La idea de tensió es concreta sense treva en les relacions personals, en les ínfimes decisions quotidianes, en les cruïlles vitals més infreqüents, en la selecció dels aliments o en l’adquisició dels objectes que cobegem i, encara que ens passi més desapercebut, també en la
Les paraules són els maons imprescindibles per erigir les parets de la realitat que ens construïm a la nostra mida. El relat que dóna sentit als nostres actes està condicionat, doncs, per la manera com els anem explicant, com els mostrem als altres. I ho constatem a cada punt: el poder de les paraules és
Els enterraments són cerimònies tristes, plenes de convencions i de rituals que s’han establert al llarg dels segles. Amb les normes socials, hem fet del comiat dels éssers estimats un moment memorable que permet contenir el dolor amb la formalitat. Que dóna a la solidaritat dels coneguts una transcendència especial perquè visibilitza la popularitat de
Els espais de reflexió a la televisió segurament no ocupen una porció significativa de tot el pastís, si tenim en compte l’oferta global que entra ara mateix a les cases. Per sort, hi ha almenys un parell de canals que són una excepció a la regla que diu que fer de telespectador mata neurones. Els
Dimarts 28 de maig de 2013 serà una data marcada en alguns calendaris institucionals: la UNESCO ha distingit una part del territori de les Terres de l’Ebre amb el reconeixement de Reserva de la Biosfera. Certament, una bona notícia enmig d’uns noticiaris atapeïts de desgràcies pròximes i llunyanes. Des d’ara les comarques del sud de
Si tinguéssim un detector de llengües i ens dediquéssim a passejar-nos per tots els racons de Catalunya, sembla que ara mateix trobaríem parlants de 285 llengües diferents. Aquesta diversitat potser té certs paral·lelismes en alguns altres llocs del món, però a Europa no hi ha cap altre país que hagi incorporat un nombre tan elevat
Provar de recollir la memòria oral dels més ancians de la tribu comporta sorpreses diverses. Una de les principals és l’enorme vocabulari que s’ha tornat solatge desconegut per a les joves generacions. Sense les paraules precises no es poden donar a conèixer les pràctiques i els costums que havien perviscut durant segles fins no fa
Quan som al bon temps els colors es prodiguen al camp. Els terrats i els balcons amb flors es fan mirar. I les fruiteries, que ja són molt variades tot l’any, ara més que mai són un esplèndid aparador multicolor. Al llarg de tot el territori lingüístic, els parlants compartim les mateixes paraules per referir-nos
El dialecte lapao es parla a la Xina meridional i en zones de Birmània i el Tibet. Té gairebé 300.000 parlants. Diuen que el gegant asiàtic no és un paradigma del respecte als drets dels seus ciutadans. Tot i que no conec aquest immens territori, sospito que els mandataris d’aquell règim no treballen moguts per la idea
Aquesta activitat nostàlgica de revalorar les paraules que afloren de l’idiolecte propi i provoquen una certa estranyesa als receptors ha trobat un esperó en aquest espai. Fet i fet, la metalingüística no és un tema de conversa de terrasseta ni de bar entre persones que no es guanyen la vida ensenyant llengua, animant a estimar-la,
Aquesta setmana hem viscut Sant Jordi. N’hem parlat en les converses de carrer. Ha estat notícia als diaris, a la televisió i a les xarxes socials. I ara tenim encara les roses roges en un gerro i els llibres flamants a la vista, a punt de perdre la virginitat. La Diada dels llibres és també,
Alguns lingüistes defensen que cada llengua representa una visió del món particular i un dels exemples més difosos és el dels esquimals, que diuen que distingeixen vint tonalitats diferents del color blanc. Sigui com sigui, és cert que les etiquetes que hem assignat als objectes, a les idees i als sentiments són imprescindibles per elaborar
Jugar és una activitat universal i totes les cultures tenen formes de joc pròpies. De fet, no juguem només els humans, sinó que els nostres animals de companyia s’entretenen també amb els seus jocs enginyosos: fent córrer un trosset de fusta per les rajoles de casa, estirant un fil que penja, atrapant-se la cua… Vet
D’on surten els significats que atorguem a les paraules? La creativitat dels parlants va deixant rastre al llarg dels segles i dels significats originaris en la llengua de partida -el llatí en el cas de gran part del nostre vocabulari- arribem de vegades a matisos i accepcions que superen el sentit figurat o les extensions
Inventem noms per a les coses que hem de designar. Incorporem sovint paraules noves al nostre repertori personal i al que compartim tots plegats, perquè el món s’expandeix i ens arriben objectes i conceptes que desconeixíem abans que algú els incorporés a l’entorn en què vivim. Patata va arribar al segle XV a Europa i kiwi l’hem popularitzat