Agafada al vol

Som les paraules que diem

Noviluni

15 de desembre de 2013

Les paraules són ingràvides, inodores, incolores. Tenen so i prou. Així i tot, la seva presència és de vegades aclaparadora. Ho omplen tot. Les trobem arreu. Gairebé sempre invisibles. Suspeses en l’alè dels parlants fins que s’evaporen definitivament, irrecuperables. Les paraules són bellesa, si volem. I també dolor, volgudament o no. Les paraules tenen poder

Llegir més

Toll

9 de desembre de 2013

Una part del lèxic que ha anat perdent pistonada al llarg del temps ha quedat immortalitzat en els topònims. Els estudiosos de l’evolució de les llengües són arqueòlegs que es miren amb lupa els noms de les muntanyes, dels accidents geogràfics, de les partides escampades dins dels termes dels pobles… La informació que guarda la

Llegir més

Eixamorar

29 de novembre de 2013

Si haguéssim de fer una llista exhaustiva dels deutes que tenim amb els de casa potser no acabaríem mai. Cadascun de nosaltres som el resultat, en bona part, d’un compendi d’intencions treballades, altrament dit educació, i de confluències fortuïtes, altrament dit condicions ambientals. I el que portem a coll quan agafem la porta per primera

Llegir més

Baluerna

24 de novembre de 2013

La curiositat innata o el gust per conèixer l’origen de les coses impulsa algunes persones a formular hipòtesis sobre parentescos entre paraules que tenen una forma semblant. També n’hi ha que, esperonant la vena creativa, indaguen en l’origen genealògic d’un mot que els crida l’atenció. No es tracta de tenir certeses, perquè ni Joan Coromines

Llegir més

Diferenta

17 de novembre de 2013

Pensem, parlem i escoltem durant hores i hores al llarg de la vida. En moments més puntuals, llegim. I potser encara més espontàniament, posem negre sobre blanc les nostres idees. Per tant, l’acte més passiu de la lectura i l’acte més reflexiu de l’escriptura no ocupen, ni de bon tros, el vast espai que representa

Llegir més

Vedat

11 de novembre de 2013

El context real en què ens comuniquem ens ajuda a interpretar el que volem dir. Una conversa cara a cara, en un intercanvi simultani, no té parangó amb qualsevol altre tipus de canal ni de situació. Els diàlegs telefònics, els missatges de correu electrònic  o una gravació de veu no poden suplir tot el que

Llegir més

Cabdells

27 d'octubre de 2013

Passejant pels carrers comercials és possible tornar a veure disseminats aparadors amb filaments de colors, gruixuts, primets, vistosos o rústecs. Sembla que ha tornat el gust per les manufactures, que ja no són cosa només de iaies vagaroses. Si tenim mosses joves i modernes interessades a fer mitja, tornen a circular les madeixes, els ganxets,

Llegir més

Arjau

19 d'octubre de 2013

Cada vegada més sovint, ens trobem paraules per tot arreu: en forma d’escultura urbana, en el mosaic d’una fatxada, a les estoretes de les entrades de les cases, en les pancartes reivindicatives dels balcons, reclamant drets col·lectius en un mur abandonat o il·lustrant poèticament les parets de la recepció d’un hotel… A Sant Feliu de

Llegir més

Tòs

13 d'octubre de 2013

Encara ara, després de dècades d’escriure en la meva llengua materna, de vegades tinc dubtes a l’hora d’escriure alguna paraula que només he sentit en situacions familiars o informals. Potser els parlants nadius de l’anglès també es deuen trobar algun cop amb aquesta situació. De fet, la distància entre la llengua oral i la llengua

Llegir més

Galatxo

2 d'octubre de 2013

La literatura oral s’ha transmès pels segles dels segles gràcies a unes poques condicions bàsiques: la memòria prodigiosa dels narradors i la seva capacitat de captar l’atenció dels oients, d’una banda, i la disponibilitat dels espectadors que no tenien una màquina per fer zàping entre mans, de l’altra. Això s’ha acabat. Fa dies que captar

Llegir més

Reptar

16 de setembre de 2013

Anar sempre un a peu i l’altre a cavall. Voler i no poder. Tal faràs, tal trobaràs. De tant que et vull, te trac un ull. Quan una porta es tanca, se n’obre una altra. A grans mals, grans remeis. En fi, les dites populars ens expliquen sintèticament què ens passa a la tribu, per

Llegir més

Solsir

28 d'agost de 2013

Enaltir la bellesa d’un paisatge és el llegat extraordinari que ens han deixat els nostres antics predecessors en algunes contrades. Com més lluny del mar, com més lluny de les concentracions humanes, com més a prop del cel, més intactes ens han arribat aquestes intervencions. Pujant al parc natural dels Ports t’endinses en un trajecte

Llegir més

Estordit

17 d'agost de 2013

Malgrat la calor, els atacs més o menys persistents de desídia i l’estat d’anestèsia a les hores centrals del dia, l’agost festiu té força avantatges. Anant pel món o sense moure’ns gaire dels nostres espais habituals ens sorprenen trobades d’amics, coneguts o saludats que agafen, si estem desvagats, una certa eufòria recíproca. Perdre de vista

Llegir més

Escodors

6 d'agost de 2013

Tot el que ens envolta és fruit d’una evolució: l’univers que no veiem, la boleta del món sencera, el mapa del país on vivim, el paisatge que veiem per la finestra, les persones que coneixem, la manera com ens comportem i l’estil en què ens parlem. I, de vegades, ens sorprèn la imatge nítida del

Llegir més

Nuc

29 de juliol de 2013

Tota la realitat no surt als mapes. On comencen i on acaben les fronteres lingüístiques dels territoris? Quines llengües es mouen en un espai determinat en un moment concret? I què fa que una llengua sigui desplaçada dels usos públics? Un viatge al sud ens fa venir totes aquestes preguntes. Elx cau al sud de

Llegir més