Agafada al vol

Som les paraules que diem

17 de maig de 2013
0 comentaris

Nesprons

Quan som al bon temps els colors es prodiguen al camp. Els terrats i els balcons amb flors es fan mirar. I les fruiteries, que ja són molt variades tot l’any, ara més que mai són un esplèndid aparador multicolor.

Al llarg de tot el territori lingüístic, els parlants compartim les mateixes paraules per referir-nos a molts dels aliments més comuns: arròs, llet, pa, sucre, farina, col, bledes, espinacs… Però en el camp de la gastronomia també és habitual una gran variació lèxica que va de petits canvis fonètics a variants totalment allunyades les unes de les altres.

La major part de les diferències de nom per referir-nos al que mengem es podrien agrupar a un costat o l’altre d’un dels dos grans dialectes, l’oriental i l’occidental. Tot i que, en alguns casos, també tenim vocables d’ús més restringit, d’abast comarcal o local.

Ara bé, l’estàndard tria sempre la variant del dialecte oriental: poma i no maçana; patata i no pataca o trumfa; mongetes seques i no fesols; mongeta tendra i no bajoca o fesoleta; tomàquet i no tomaca o tomàtiga; bròquil i no bròcul; bacallà i no abadejo; síndria i no meló de moro; pastanaga i no safranòria o carlota; orada i no moixarra i podríem fer encara més llarga la llista.

Els llibres de text escolars, els manuals per aprendre català com a llengua segona, els locutors de la televisió i els índexs de preus al consum no poden desplegar totes les varietats lèxiques quan es volen referir a algun d’aquests conceptes. Per tant, la variació queda relegada al territori que li és propi.

De tota manera, tenim espais que són propicis a donar a conèixer aquesta riquesa. I un que m’encanta és el programa Cuines de TV3, perquè hi van desfilant persones apassionades per remenar cassoles, que són professionals o que només ho fan per gust. I aquí sí que tenim ocasió de veure els colors de la nostra llengua, encara que només sigui els de les comarques del Principat.

En aquesta època de l’any que va de la primavera al ple de l’estiu, ens fem més llépols i ens costa decidir si avui menjarem cireres, maduixes, peretes de Sant Joan, albercocs, meló o nesprons.

A mi els nesprons em recorden les espècies en extinció. Durant molts anys només en veies en algun arbre solitari, al pati petit d’alguna casa. Era una fruita antiga, poc comuna. Però ara que tenim els fruits saborosos de tot arreu del món, sembla que també els hem trobat espai a les nostres espècies casolanes.

He comprat uns nesprons gegants, macadets i dolços que em recorden els que mon iaio ens collia del nostre nesproner. Si en vull més tornaré a la botiga; no com aleshores que, quan s’acabaven, prou. I fins a l’estiu vinent.

Imatge del web Phytoma.

Gambosins
20.09.2015 | 7.11
Contorbat
19.04.2014 | 12.57

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.