Agafada al vol

Som les paraules que diem

27 d'agost de 2015
0 comentaris

Muntar

L’estiu és temps d’excessos. Calendari sense horaris i sense normes.  El parèntesi dels remordiments. En fi, la vàlvula d’escapament del nostre sistema productiu i del nostre ordre social.

A taula tot ens sembla més bo i tot ens ve més de gust. Durant el descans anual més prolongat, els pecats de gola s’acumulen; sobretot, si tenim la sort de tindre algun amant de la cuina ben a prop. I al poble, la calor coincideix amb la sobreproducció de primentons, albergínies, carabassons, tomaques… que acaben transformats en cassolades irresistibles de samfaina i en un ventall de truites multicolors.

A les vacances ens fem un tip de muntar el pa a l’oli, de muntar a la salsa del conill amb mandonguilles, de muntar l’ou ferrat o de muntar el pa amb tomaca. No es fan rosegons, perquè la molla tova vola: una llesca acompanya una altra llesca en el procés de degustació de la cuina d’estiu, tan saborosa i tan provocadora.

En tot cas, sempre hi ha alguna veu que ens recorda que aquesta inconsciència innocent ens farà més dur el retorn a la normalitat amb una clara advertència:

Prou, de muntar pa!

A part d’això, també ens muntem bé de crema hidratant per repel·lir la mosca negra al tardet, ens muntem de crema solar abans d’anar a la platja o ens muntem de cremes curatives aquelles zones afectades per una inflamació.

La forma verbal muntar apareix al DIEC2 amb cinc accepcions diferents, però cap correspon als sentits particulars exemplificats aquí. I com pot ser, em pregunto, que un verb tan útil no haja aparegut mai durant les batudes que han fet els filòlegs en territori ebrenc? Com pot ser que cap diccionari no en parle? Tenim la forma estàndard sucar per referir-nos a l’acció d’amerar el pa d’un suc i tenim la forma estàndard untar per descriure l’acció de recobrir una superfície amb una matèria greixosa. Malgrat que sigue probablement una variant innecessària, aquesta forma local inèdita no s’ha guanyat el dret a la posteritat?

Almenys quan parlem, no ens hauríem de privar d’aquestes perles, perquè la llengua perdrà color si fem desaparèixer tot el que no és estrictament normatiu.

Fotografia d’Abel Pau

Obaga
26.12.2020 | 9.46
Molassa
20.12.2020 | 4.29

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.