Agafada al vol
Som les paraules que diem
Llepolies
En el paisatge lingüístic que componen els comerços dels barris, ciutats i pobles del nostre país s’hi veuen reflectides moltes històries; algunes que venen d’un passat remot i d’altres que just acaben d’aixecar la persiana. En certa manera, fixar-se en la retolació equival a fer un cop d’ull a un compendi d’història, a un tractat de sociologia o bé a una anàlisi del model econòmic predominant.
Avui mateix caminàvem amb uns amics per la Geltrú i en un rètol comercial hi hem vist una falta d’ortografia inqüestionable. Per això, ens han vingut al cap les barrabassades observades en la retolació comercial que hem aconseguit memoritzar cadascú. N’hi ha una que mereix passar als annals de la historiografia local; es tracta d’un producte que anunciaven en una coneguda cadena de fleques: “pa engonals”. La cosa només s’entén si pressuposes que aquesta és la versió que va oferir un traductor en línia a l’original en castellà “pan inglés”, però sense accent. En fi, tota una anècdota tragicòmica.
De fet, el meu interès era parlar de les llepolies, que provenen de l’adjectiu llépol llépola, que deriva del verb llepar. Usat normalment en plural, el substantiu llepolies fa referència a les menges diverses que desencadenen el plaer del paladar, sobretot a les que són dolces. Aquesta forma s’usa a moltes contrades -a Tortosa, posem per cas- per a anomenar el que es coneix generalment com a llaminadures o, prou sovint, com a xuxes. I encara trobaríem altres variants formals semblants a les anteriors: llamí, llamineria o llepoleria.
No ens cal fer un treball de camp sobre la manera com estan retolats els establiments que es dediquen a la venda de gominoles, caramels i confits diversos per a intuir que la realitat és multicolor com els productes que s’hi venen. Només preguntant a l’oracle de Google, ens fem una idea del paisatge lingüístic que ofereix el nostre territori: de l’últim mes, ens ha localitzat 199.000 resultats de llaminadures; 36.000, de xuxes; 24.900, de llepolies i, finalment, només 4 de llamineries.
Si un extraterrestre ens observés des de la seua nau espacial, acabaria concloent que xuxes forma part de la diversitat diatòpica de la nostra llengua. Però a quin dialecte l’hauríem d’assignar, si fos el cas? Tothom sap que la cosa no va per aquí. Aquesta intrusa, que competeix amb força amb les altres variants encara vigents, és fruit de la interferència lingüística amb la llengua dominant en l’etiquetatge i en la comercialització d’aquest tipus de productes.
Per descomptat, al costat del ventall d’opcions que hem descrit, també trobaríem una bona mostra de rètols protagonitzats per paraules escrites directament en altres llengües: chucherías o sweets, per exemple.
Això és així. El paisatge lingüístic explica d’on venim, on som i -ens agradi o no- cap a on anem.
—
Fotografia de Pierpeter – Flickr
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Les 24.000 i escaig de llepolies són les del País Valencià on és majoritari i, com es diu al Cap i casal és general. Ací a Pego i a la Marina en diem golosies i del llépol, un golós.