Agafada al vol

Som les paraules que diem

30 de juliol de 2022
2 comentaris

Guanacaste

Abans de guardar els records ben plegats a l’armari ens ronden uns dies entre les orelles i el front. No es veuen des de fora però, així i tot, poden ocupar l’espai de sis megabytes com a mínim. De tota aquesta magna informació, se’n salvarà només una part petita. No podríem continuar fent passes, si no.

Acabem de tornar de Costa Rica. Hi hem estat nou dies. Només nou dies. I de punta a punta de dia, les hores s’omplien de descobertes i de vivències dignes de ser conservades. Haver travessat l’Atlàntic ha estat una experiència iniciàtica. No havíem sortit mai d’Europa i ens hem adonat que allò és un altre món. Potser un altre planeta, fins i tot. Allí viu el jove de casa, que no havíem vist en nou mesos.

Quaranta-vuit hores després d’haver sortit de l’aeroport de San José encara em ressona el recant que fan els “ticos” quan parlen espanyol. M’han cridat molt l’atenció les peculiaritats que no sé si altres parlants de l’Amèrica Central comparteixen o no, com ara la sonoritat especial de la erra que sona com si la pronunciés un parlant ianqui¹. A més, en la parla quotidiana se senten grapats de paraules desconegudes per a algú que ha estat en contacte només amb el castellà de la península ibèrica. I cal, sobretot, prendre nota aviat d’algunes diferències si no vols caure en malentesos: cancelar significa pagar; botar, llençar; tomar, beure alcohol; mamón, fruita provinent d’Àsia; banano, plàtan; manejar, conduir; parqueo, pàrquing i moltes altres més.

En tot cas, la llista més preuada de particularitats lingüístiques és la que he confeccionat gràcies a mon fill, que treballa cada dia al costat de tres locals de la província de Guanacaste. La gràcia superior és sentir-lo a ell posant en escena aquestes expressions però això no tinc manera de fer-ho aquí. Només ho provo amb un dels casos perquè us en feu una idea:

¿Cómo estás, mae?
Todo tuanis!

Aquesta miniconversa emfàtica la podríem traslladar al parlar tortosí de la manera següent:

Com va, xeic?
Tot molt bé!

Per descomptat, he guardat prou material per a escriure una crònica molt llarga del viatge només posant el peu damunt les paraules noves que he après, com si travessés un riu de muntanya. Però no m’estendré gaire més. Em detindré, això sí, en la paraula guanacaste que, a part de donar nom al territori on viu el nostre noi, també és el nom d’un arbre. Segons el “Diccionario histórico de la lengua española” de la RAE es tracta d’un “árbol tropical de la familia de las leguminosas de hasta 35 metros de altura y 3 metros de diámetro, copa ancha, hoja caduca y fruto no comestible con forma de vaina u oreja”. Com intuíem de bon començament, l’origen d’aquest nom es troba en una llengua precolombina, el nahua². Ve, com diu el mateix diccionari, de cuauhnacaztli que significa ‘árbol de orejas’.

Passant per alt en aquest escrit les abraçades i l’alegria desbordant de poder tocar ton fill quan li parles, afegiré per acabar un haiku del llibre de poemes que vaig trobar en un prestatge de la secció insignificant de literatura local de l’únic lloc on venien llibres que vaig saber trobar. Es tracta d’una de les cent composicions breus que componen “Tiempo de chumicos” de Juan Diego Castro Fernández. Si la foto no us ha impressionat prou, aquesta composició hi hauria de contribuir:

mi guanacaste:
carpa de plumas verdes y
orejas de sol

A través de les paraules, descobrim noves realitats i, gràcies a les paraules, empolsinem els records amb aquell conservant que els torna immortals.

¹ Vegeu article: La R de Costa Rica, La República.net

² Vegeu la fitxa: Nahua, Base de Datos de Pueblos Indígenas u Originarios (BDPI)

Fotografia de Wikimedia Commons

Pitoia
04.04.2014 | 8.56
Reguerall
07.11.2017 | 7.37

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Respon a Quima Albalate Giménez Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.