Agafada al vol

Dins de les llengües hi ha corrents invisibles que van dipositant a una velocitat imperceptible significats i significats a la riba de les paraules. Al cap de temps, dins d’una mateixa combinació de lletres s’hi poden haver sedimentat una llarga llista d’accepcions, perquè la polisèmia és un gran recurs per a continuar etiquetant un món que no para mai de canviar.

L’estiu permet parar taula a l’exterior: als terrats, als jardins o als carrers. Per sort, hem estrenat les trobades a cel obert i amb unes amigues estupendes vam fer el primer sopar d’enguany a l’aire lliure. Érem quatre. La taula ben parada es va anar omplint dels plats que cadascuna aportava per a l’ocasió. Jo hi afegia el vi: Vinyes del Grau, Syrah. El vam trobar boníssim i el vam anar allargant per a assaborir-ne tot l’aroma i els matisos. Per sort només n’hi havia una ampolla, de 15 graus, que festejava amb alegria amb l’hummus casolà, la coca d’escalivada i els formatges consistents. La L es va fixar en el nom del vi. Sempre s’hi fixa però aquesta vegada li va servir per a recordar un recorregut muntanyenc que havien fet amb el seu home pel Grau dels Tres Esglaons al Priorat. Les característiques orogràfiques de les nostres serres servien també per a posar nom al vi gandesà. Una altra combinació perfecta.

Si seguiu l’impuls de buscar grau al diccionari, comprovareu que és una paraula carregada de significats: fins a quinze accepcions; amb subaccepcions a banda. En tot cas, l’ús que se’n fa en l’etiqueta d’aquest vi correspon a “pas a través d’un cingle o cinglera que permet assolir-ne la part superior” perquè és el que ens remet clarament a la descripció d’un paisatge de muntanya. A més, sense moure’ns de la informació que inclou l’ampolla, trobem encara un altre ús del mateix significant, com a “unitat de mesura de la concentració alcohòlica d’una beguda o d’una dissolució qualsevol”. El nostre Grau tenia un bon grau, doncs.

Què més li podem demanar a la vida si ens permet entretenir-nos amb les paraules d’aquesta manera tan lúdica? Poca cosa més: hem après a traure-li tot el suc a cada moment que tenim entre mans. Com diria ma iaia, l’experiència és un grau.

—

Fotografia de Mika a Flickr