Agafada al vol

Viure entre diccionaris i neologismes et fa circular en òrbites en sincronia¹ amb la realitat més mutant. Tocar mots nous o específics d’una parcel·la molt particular t’ensenya coses de la vida. Però hi ha etiquetes esquives que, malgrat que tenen tota la raó de ser, no compareixen quan pertocaria. Hi ha termes que viuen reclosos en els diccionaris. I no sabem per què.

Fa uns dies una amiga em va explicar que s’havia anat a comprar un dildo. Li vaig dir que no sabia de què em parlava, però com que no interactuàvem en directe vaig tindre temps de buscar a què es referia. Ah, punyeta! Aquesta etiqueta és una de les opcions en castellà per a referir-se al godomací, segons em va alliçonar el TERMCAT. És a dir, estàvem a punt d’iniciar una conversa en diferit sobre una “joguina sexual de forma cilíndrica”. En aquell moment, em va cridar l’atenció la nota que apareix al Diccionari LGBT, just al peu de la definició anterior: “Actualment se sol rebutjar la forma consolador, perquè implica un judici de valor negatiu sobre l’ús de l’objecte com a mitjà d’obtenció de plaer sexual”. I aleshores em van vindre al cap altres paraules de la mateixa família que havien passat abans per les meues orelles: vibrador, Satisfayer, succionador. I encara que forma part del registre més informal, també podria convocar en aquesta reunió l’expressió fer-se el dit. Arribats a aquest punt, em pregunto què fa que triomfe una opció —i no una altra— en la parcel·la concreta de l’argot sexual femení.

Abans d’intentar trobar-hi una resposta, em vaga d’esmentar altres exemples que he caçat al vol últimament amb relació a aquesta àrea temàtica. Sabeu què és l’squirting? Si no coneixeu el significat del verb anglès squirt, segurament us serà difícil endevinar-ne el sentit. Sabent que vol dir esquitxar potser se’ns podria acudir alguna idea. Però anirem directe al gra. El TERMCAT ha adaptat aquest terme de dues maneres: brollada o bé ejaculació femenina a raig. Deixeu-me dir que ara mateix no em sé imaginar en quina situació es podrien convocar amb naturalitat aquestes opcions però s’ha de dir que la transparència semàntica és el seu punt fort.

L’altre exemple que volia recuperar és la paraula climateri, que he descobert perquè m’he estat informant a bastament sobre el que jo coneixia com a menopausa. Resulta, però, que no són ben bé el mateix. L’Enciclopèdia ens ho aclareix de manera sintètica: la menopausa correspon a la desaparició de les menstruacions i, en canvi, s’anomena climateri a l’època en què acaba l’etapa reproductora. No cal amagar que el dia que vaig descobrir aquest darrer terme em va semblar sorprenent que una dona de cinquanta anys no l’hagués sentit mai abans.

Per a assajar una resposta a la pregunta de més amunt —sobre què consagra unes paraules enfront d’unes altres— ens continuarem fent més preguntes. El vocabulari de l’argot sexual femení que s’envola pel nostre voltant a quin registre correspon: més aviat tècnic (formal, per tant) o eminentment col·loquial? El fet que parlar de les pràctiques sexuals femenines siga tabú en alguns contextos afecta d’alguna manera les paraules que acabem triant? Quin efecte volem provocar en els nostres interlocutors quan hem d’usar aquests mots? Com interfereixen les llengües hegemòniques en la popularització d’aquest argot?

Contestar cadascun d’aquests interrogants ens demanaria més temps i força més espai. En tot cas, si m’imagino algú entrant en un sex-shop, m’encantaria veure per un foradet la cara que faria el venedor quan aquest algú li demanés:

¿Seria tan amable d’ensenyar-me quins godomacins tenen, que faciliten l’ejaculació femenina a raig a una dona que ha entrat al climateri?

Com que el tema promet, potser aquesta història algun dia continuarà…

—

¹ Homenatge particular a la tornada als escenaris d’Antònia Font.

Fotografia d’Iris Trstenjak (Flickr)