Agafada al vol

Anirem a l’infern dels indecisos si ens fan triar massa sovint. La llibertat pot arribar a ser un maldecap si els dilemes es dilaten. No haver-ho de decidir tot resulta més saludable que mantenir un debat constant sobre totes les opcions a l’abast. Ho diuen els savis i ho sabem per intuïció. Cadascú a la seua i avant, perquè per a arribar al mateix punt no cal seguir el mateix camí.

Peten petards des de fa hores i encara no ha minvat la llum del dia més llarg de l’any. Aquesta nit de fogueres no en veuré cap ni cremaré objectes inflamables que fan més nosa que servei, tal com dicta el costum. En canvi, aprofitaré la claror que queda per a invocar el verb encendre i el verb agafar en un apunt sobre la perplexitat que ens provoquen les etimologies de les paraules.

Fa pocs dies vaig aprendre com era la forma tradicional per a anomenar els encenalls a Ribes: gafatans. Una peça que si m’hagués arribat fora de context no hauria sabut ubicar semànticament. D’on han vingut aquestes dues formes que, d’entrada, preveiem que han seguit camins força distants?

En la forma encenall hi batega el verb encendre. Els trossos prims de fusta enrotllats en espiral contenen, sobretot, la idea de la combustió fàcil i veloç. Els encenalls cremen bé, ens venen a dir cridant. De fet, en la seua etimologia no trobem cap pista de la forma caragolada que agafa aquest material en sortir del ribot.

En canvi, els gafatans, serien parents de lluny de les gafes. Per tant, estan indirectament emparentats amb el verb agafar, tal com ens indica el DCVB i també el DECat¹. El dibuix d’una gafa s’assemblaria al d’una argolla. En el terreny de les analogies, arribem a la conclusió que els gafatans constitueixen una proposta més plàstica que no pas els encenalls. Una demostració empírica d’aquesta valoració és que, en pastisseria, s’anomenen encenalls els dolços en forma d’espiral fets amb ametlla, farina i sucre i recoberts de xocolata. Nogensmenys, aquesta llepolia no serviria gaire per a fer botar foc, ni tan sols per a cremar calories.

En tot cas, els parlants han escampat a través de l’estàndard la forma encenalls i els gafatans —més curvilinis, ells— s’han quedat al fons d’un cabàs esperant la seua última foguera, mentre els que els han tingut a la vora van dubtant si continuar donant-los corda o bé abandonar-los per a sempre.

Òbviament, la lògica no ho és tot a la vida. Per cert, si voleu cremar res aquesta nit, aprofiteu per a cremar les virutes.

—

¹Vegeu gafatà al DECat de Joan Coromines: “Gafatà, alteració de tafetà per influència de gafa i gafet (AGAFAR)”.

Fotografia de Clem Onojeghuo a Unsplash