Agafada al vol
Som les paraules que diem
Espigalls
Quantes ànimes tenen les paraules? Quants valors els podem arribar a assignar? I com és que ens entenem malgrat que sovint una mateixa etiqueta ens remet a núvols de significat diversos?
La Via Sànscrita ens il·lustrava aquest mes de gener passat sobre la polisèmia del sànscrit; fabulosa llengua antiga, vehicle dels mantres i del ioga.
I la nostra, és procliu també a atresorar matisos o referències ben distants en cada entradeta del diccionari? Jo diria que sí.
Ara els mercats són plens de verdura d’hivern: carxofes, espinacs, pèsols, escarola, bròquil, bledes, calçots… A les parades s’exhibeix una abundor de fulles verdes i de crucíferes que fa goig de mirar.
Aprofitant aquesta oferta tan exuberant, dijous vaig comprar per primera vegada a la meva vida espigalls. Aquest vegetal m’era totalment desconegut fins no fa gaire. De fet, es veu que és una espècie única de la comarca del Garraf i és força popular entre els habitants de la zona.
Vaig demanar consell per preparar-los als autòctons del meu voltant i es va desencadenar una estricta polèmica lingüística. Resulta que, per als sitgetans, els espigalls són exclusivament els brots tendres i aponcellats a punt de florir d’aquesta planta. Per contra, per als vilanovins, els espigalls són senzillament tota la planta sencera.
Després d’un parell de consultes, n’hem tret finalment l’entrellat. Segons la pagesa que me’ls va vendre, la planta es diu col de brotons. Els brotons són les fulles. I els espigalls fan referència, stricto sensu, a la “inflorescència que treuen al cap del caluix les cols i altres hortalisses”, segons el DIEC.
A Sitges es mengen només els espigalls; per tant, aprofiten exclusivament una part de la planta. A Vilanova es mengen tota la planta sencera (el tronxo, les fulles i les inflorescències) i, de tot això, en diuen igualment espigalls.
La immensa majoria de vegades som capaços d’entendre sense dificultat el matís concret que els nostres interlocutors han volgut assignar a una paraula en una conversa. De tant en tant, però, hi ha una transferència de significat del tot per la part o de la part pel tot. I aquí tenim un exemple d’aquest últim cas.
Potser sense ser-ne conscients, els vilanovins, probablement més aprofitadors que els sitgetans, ens mostren amb aquesta designació de la part pel tot una petita subtilesa en la seva concepció particular de la vida.
Si això fos així, si per referir-nos a una planta que només es coneix i es consumeix en una reduïda comarca de la nostra tribu es crea una certa confusió, què ens hauria d’estranyar després dels malentesos que es munten quan tractem amb paraules de contingut molt més difús i vague?
Perquè, si em pregunteu a mi, em passen moltes idees pel cap quan sento l’expressió convivència cívica. Ara bé, aquestes idees són als antípodes del sentit que alguns li han assignat.
—
Imatge del Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural (Gastroteca.cat)
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!