Agafada al vol

Som les paraules que diem

15 de març de 2013
8 comentaris

Espetència

Quina és la dimensió exacta d’un objecte gros? I a partir de quin punt una cosa la considerem petita? Les maneres diverses de mesurar les magnituds físiques al llarg dels segles -sense moure’ns gaire de la geografia del nostre continent- han estat d’una immensa disparitat. De fet, fa només una mica més de 50 anys que el món sencer, llevat dels Estats Units d’Amèrica, s’ha posat d’acord a mesurar la matèria i els fenòmens amb un sistema homogeni: el Sistema Internacional d’Unitats.

Les percepcions subjectives de la grandària de les coses s’han mogut a mesura que hem passat de la infantesa a l’edat adulta. Qui no ha tingut l’experiència de tornar al cap dels anys a un espai que recordava d’una dimensió magnífica i resulta que ha esdevingut un lloc mediocre que s’ha encongit i ha perdut una part de l’encant?

A part d’aquest fenonem, de vegades trobo a faltar la gran varietat de calibres que teníem a l’abast unes dècades enrere. Tot i que no podria marcar un valor estable per a les expressions de quantitat següents, no recordo cap equívoc entre dues persones que les haguessin fet servir:

– No queda ni una espetència de sal.
– Abaixa un pensament la persiana que m’enjulla el sol.
– Posa-hi un grapat d’arròs i un pessic de sal i fes-ho bullir un és o no és.

Gràcies a l’imprescindible diccionari Alcover-Moll sempre podrem recuperar el significat d’aquestes paraules gairebé obsoletes: “espetència” (part mínima d’una cosa) o bé “pensament” (quantitat petitíssima; miqueta). A l’extrem oposat, trobaríem expressions com “pesa un colló” o “li han fet pagar una animalada“.

Totes aquestes maneres de dir populars i imprecises han conviscut llargament al costat de mesures més definides com ara un quintar (41,5 Kg.), que són quatre arroves; una lliura (400 grams), la dotzena part de la qual és una onça; una quartera (70 litres aproximadament) o un jornal de terra (entre 21 i 62 àrees segons la zona geogràfica del nostre territori).

Ara em ve al cap una llarga digressió sobre les diferències en la mesura de les distàncies en èpoques diverses i en cultures pròximes o llunyanes que Saramago introduïa en la novel·la El viatge de l’elefant. I posava com a exemple “l’almud, mesura de capacitat que es dividia en dotze canades o quaranta-vuit quartins, i que a Lisboa equivalia, fent números rodons, a setze litres i mig, i a Porto a vint-i-cinc litres”.

És sorprenent comprovar la velocitat a què estan exposades a desaparèixer les mesures que hem conegut i que ens han donat la mida justa de les coses. De fet, quan era petita, recordo haver anat a comprar amb l’encàrrec explícit de ma iaia de portar mitja lliura de pernil dolç, sense poder verificar de cap manera que el que em donaven era realment el que els havia demanat. Però, no fa gaire, vaig entrar en un forn i vaig demanar a la joveneta que em va despatxar que em posés un quart de croissanets petits i em va sorprendre amb aquesta pregunta: “Quants grams són un quart?”.

En fi, que un dia qualsevol et pots sentir com una espècie de dinosaure.

Il·lustració d’AITANA.

Samaruc
15.04.2017 | 12.54
Afitar-se
09.11.2015 | 7.38
Silenci
22.03.2013 | 5.43

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.