Agafada al vol

Som les paraules que diem

14 de novembre de 2021
4 comentaris

Esgambi

Estem en comunió amb els llocs. Els espais que habitem són una extensió de la nostra personalitat i dels gustos que ens defineixen. Anem apilant al voltant objectes que tenen sentit per a nosaltres, que ens agraden estèticament, que ens mantenen connectats amb la trajectòria que hem fet. Per això, entrar a les cases és mirar per dins de les persones.

Avui hem fet una videoconferència amb mon fill, que ha marxat per una temporada llarga a l’altra punta del planeta. Hem vist en directe el lloc on viurà: la seua habitació i el lloc on treballarà. És un indret llunyà, diferent, acollidor, tranquil i estrany. S’hi ha emportat alguns objectes. Decidir què t’emportes quan te’n vas tan lluny de casa necessita meditació. Al capdavall, aquests elements et faran una companyia permanent: alguns dels llibres que t’agraden, la guitarra, tres fotografies, llibretes per a escriure, els aparells per a vincular-te amb els que han quedat enrere i la roba justa. Tot el que vindrà de nou s’anirà afegint i superposant al que sempre estarà latent en la corporeïtat de les coses que t’han acompanyat.

Durant la trucada, hem xuclat les imatges que ens entraven per la pantalla i hem comprovat que al seu entorn hi ha un esgambi immens de verdors i ufanes¹. Cridaven ocells, el carrer era només de terra, els arbres arribaven més amunt de la teulada. A prop hi havia un riu. A aquella hora, no s’hi veia ni una ànima.

Esgambi és just la paraula que defineix aquell espai: lloc esbarjós. No tenim una altra manera més precisa per a descriure com és i per a què està previst. Hi ha natura i descans —sobretot per als que hi van de passada. En tot cas, malgrat l’enorme utilitat que té aquesta peça lèxica, podria ser que no l’haguésseu sentit mai de la vida perquè s’usa només en algunes zones (Empordà, Ribagorça, Solsona, Tortosa, Maestrat), segons el DCVB. Que malaguanyada, veritat? No trobeu que us faria servei?

A partir d’ara, jo me l’escriuré al mapa que tinc penjat a la nevera; just al damunt del punt exacte on ha anat a parar mon fill: esgambi. Un sensenom preciós, que no em sé imaginar gaire i en què pensaré molt molt sovint.

¹ Citació extreta del DDLC: Res no manca al seu paisatge saborós i delicat, tot hi és de primer ordre: un riu secular, un esgambi immens de verdors i ufanes, un massís imponent de muntanyes […]. Riera, J. M.: Tebes. Montserrat: Impremta del Monastir de Motserrat, 1930.

Fotografia de Martin Garrido [Flickr]

Galotxa
29.11.2016 | 11.42
Nàixer
18.05.2016 | 7.31
Amorosa
20.01.2019 | 12.18

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Respon a Joan Fibla Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.