Agafada al vol

Som les paraules que diem

12 d'octubre de 2021
0 comentaris

Entregar-se

No cal inventar per a escriure. Només de parar l’orella tenim a la punta dels sentits diàlegs memorables que, en canvi, es fonen a l’acte. En l’escenari de la quotidianitat els instants s’encavalquen i no tornen mai més. Recordar-los és un prodigi. Per sort, escriure’ls els fa eterns.

Encara fa bo. Som a l’octubre però les terrasses dels bars no es buiden. Els hòmens del meu poble passen hores al voltant d’una taula amb un codi QR que mai no llig ningú, amb un gotet amb restes de cafè al davant. Parlen. Fan partides de declaracions personals; ara un que diu allò, ara un altre que li rebota la idea, ara un tercer que hi posa cullerada. Mirar-te’ls de prop és un espectacle. Escoltar-te’ls no té preu. Tots són pagesos grans o vells del tot; potser no van a l’hort ja, però encara són pagesos. Ho saben tot del camp, de l’oratge, de les collites, de les herbes salvatges… En una taula de quatre, Mingo s’exclamava perquè no té relleus. Així i tot, encara pedala cada dia en bicicleta fins a la caseta del seu tros; fins i tot ha plantat uns lliris lila esplèndids al costat del pou. Però li dol tindre la certesa que ningú s’ocuparà de la terra quan ell no puga treballar-la. I tot és massa difícil ara ja. Per això, un dels companys li diu:

Entrega’t, pos!

No, això de cap manera! —li replica, ell.

Em pregunto què té aquest verb d’especial que m’ha cridat tant l’atenció. Entregar com a verb pronominal té més d’un sentit i s’usa prou sovint: sobretot, com a sinònim de lliurar-se a alguna acció. No és el cas aquí. En aquesta conversa prenia el mateix valor de rendir-se o abandonar-se i, de fet, amb aquest significat explícit no el trobem en cap diccionari. Per tant, es tracta d’un ús figurat, que justament li dona un força inusual. Entrega’t, Mingo! Sense dir a qui. Perquè ja se sap de sobres: a les forces del mercat salvatge, a la impotència davant del despoblament rural, a l’envelliment del cos. Sembla una consigna, de tan potent.

Si mai teniu ocasió de seure al costat d’un redol d’hòmens grans d’un llogarret remot—o de persones en general, tant és!—, prepareu-vos per a fer de testimonis d’una manera d’expressar-se admirable. Preneu-ne apunts per a imitar-los. Si ho fem molts, li traurem llustre a aquesta llengua nostra tan preciosa.

Imatge de Gonzopowers

Adés
17.04.2016 | 10.16
Remostrons
10.07.2016 | 8.51
Cabdells
27.10.2013 | 5.43

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.