Agafada al vol
Som les paraules que diem
Engiponar
Us intriga saber quin és el protocol que segueix l’intel·lecte per tenir en actiu un vocable? Per què hi ha paraules que coneixem i no fem servir?
Potser consultant obres de neurolingüística trobaríem algunes respostes. De moment, les intuïcions ens serveixen per fer-nos sospitar que per incorporar a ple rendiment un mot en el nostre repertori lèxic s’han de complir les condicions següents:
– hem d’haver estat exposats repetidament a l’ús d’aquest mot
– hem de sentir que forma part d’algun dels registres lingüístics que dominem
I tot això, a què trau cap? Hi ha una paraula que m’agrada molt, però que no goso fer servir: engiponar.
Al Garraf se sent, tot i que no sabria dir amb quin matís precís dels dos referits a continuació. Segons el DCVB, significa “arreglar, preparar bé o malament”. Segons el diccionari normatiu vol dir “arranjar de qualsevol manera, a corre-cuita”.
De fet, quan algú diu que “ja ho tinc tot mig engiponat per anar de viatge”, entenc que ho té tot mig preparat. En tortosí, diríem que “ja ho tinc tot mig amanit per anar de viatge”.
Aquests dies m’ha sorprès veure també aquest verb en un article del Catorze que recull pensaments del mestre Joan Triadú. En un dels punts, parlant del segle XX a Europa fa: “Hi ha hagut, això sí, guerretes molt tristes, doloroses i sagnants com la dels Balcans, que són restes d’uns pactes finals de pau mal engiponats, mal fets, sense respectar les llibertats dels pobles”. De fet, aquí engiponats sembla equivalent d’arreglats, en el primer sentit recollit més amunt.
De moment, continuarem atents a les aparicions d’engiponar que el destí ens ofereixi, doncs. I algun dia potser serà també nostre.
Per cert, engiponar ve de gipó, peça de roba que ja no s’usa. Però, com de vegades passa, continua vigent encara sota la forma de cognom, de topònim, de malnom d’una casa, d’una marca de roba…
Seguint l’instint de supervivència, el rastre d’una paraula s’allarga sempre que pot.
—
Fotografia de THOR
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Sens saber-ho ni haver-te llegit, hui l’he gastada amb un comentari al Partal. A València ciutat està ben viva perquè és la roba superior de les falleres. El “Gipó”. I en els fallers el “jupetí”. La indústria indumentària al voltant de la festa és més florent que mai. S’hi guanyen diners a manta.
Salutacions Teresa.