Agafada al vol

Som les paraules que diem

13 de setembre de 2021
0 comentaris

Engimbori

Inspirar, expirar. Comprimir, expandir. Concentrar, dispersar. Ordre, caos. Uniformitat, diversitat. Les oscil·lacions marquen el ritme del que es mou. I en l’episodi concret que ve a continuació ens ha costat decidir-nos cap a on ens havíem de decantar.

La perla que us mostro m’ha vingut a trobar en l’última passejada d’estiu per les muntanyes ebrenques. La vaig dir amb inseguretat mentre li explicava a la Cinta que ma filla i mon fill tenen més trasllats a la vista i han decidit retornar a casa els engimboris que, provisionalment, no necessitaran allà on van. Casa seua és també l’habitació que han abandonat i que poden reomplir amb objectes de poc valor pràctic. Ens assetja el caos de nou. Preparem-nos per a renunciar a l’ordre.

En realitat, aquesta mateixa llei natural de l’estira-i-arronsa marca el procés de fixació de l’estàndard general; en aquest cas, hi ha una pugna soterrada entre la variació dialectal i el triomf d’una forma preferent. Per exemple, la variant engimbori no està consensuada pels entesos en la matèria que n’han parlat: Eugeni S. Reig aposta per afavorir l’opció atzimbori, entremig de diverses variants; trobem la forma angimbori a les Fitxes de dubtes i terminologia de Miquel Boronat Cogollos i el DNV ens l’ofereix tal com l’hem transcrit aquí. D’altra banda, no apareix en els diccionaris de consulta més habituals: ni al DIEC2, ni al DCVB ni al GDLC.

Davant d’aquesta dispersió, podríem preguntar-nos per què hem optat per engimbori. La resposta és que, com a criteri, ens ajustem a les formes documentades en les obres lexicogràfiques de referència. Tindre un criteri és justament això: aplicar-lo sense excepcions, si és possible. Així i tot, atzimbori ens agrada molt i ens recorda altres vocables propis de la nostra comunitat ebrenca com ara atzembla i atzanada, sobre les quals havíem parlat temps enrere. En tot cas, ens quedem amb la tria que fa l’AVL. A més, és la que s’atansa més a la sonoritat que té al meu poble tot i que la e inicial sona a, com passa en totes les paraules que comencen igual: encara, estiu, esquirol…

Sabem que la filologia és una ciència social que endreça la complexitat de la llengua oral. Professem aquesta fe i, malgrat tot, tenim una feblesa incurable pel desordre que s’escampa per tot arreu on respira la llengua.

Fotografia d’antguerra2003 a Flickr.com

Angle
21.10.2016 | 7.15
Tavanc
01.08.2021 | 8.06
Empeder
02.09.2021 | 8.05

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.