Agafada al vol

La neutralitat està sobrevalorada. En molts moments ens tenalla la correcció lingüística; ens veiem obligats a mostrar neutralitat davant dels oients. En l’entorn laboral, especialment. Oscil·lem entre la nostra individualitat —com som i com ens trobem en cada moment— i els cànons imposats pel rol professional. Però, de tant en tant, tenim fugues.

En l’última reunió en línia d’un grup de treball format per quatre hòmens i tres dones que col·laborem des de fa uns anys en un àmbit que ens entusiasma especialment, ens va sorprendre la irrupció d’una paraula col·loquial inusual, que tanmateix vam entendre instantàniament. Imaginar-nos l’escena ajuda a fer més singular aquesta anècdota: set rostres en una pantalla, parlant per torns quan no ens domina la rauxa, cadascú en l’espai íntim del seu domicili però tractant de temes que havíem debatut fins no fa gaire al voltant d’una taula del tercer pis d’un edifici institucional de l’Eixample barceloní. Per tant, tot i que la reunió se situava en un context d’una mínima formalitat, alguns dels participants tenien el pedrís de la cuina de teló de fons. I just al final d’una exposició de propostes per a encarar un nou projecte, un dels companys va abocar-nos:

Mentre escoltava el que deies, m’estava encigalant i he pres nota d’algunes idees més.

Per descomptat, tots vam esclafir a riure. Primer per la paraula en qüestió que, tot i la confiança que ja ens tenim, quedava un pèl fora de lloc. Després, perquè ens fa contents comprovar que tenim encara la capacitat per a engrescar-nos fàcilment els uns als altres. I aquesta constatació no l’hauríem percebut amb la mateixa força si aquest company s’hagués expressat d’aquesta altra manera: “Mentre escoltava el que deies, m’he animat i he pres nota d’algunes idees més.”

Com tothom sap, l’argot juvenil o la manera de parlar volgudament vulgar recorre a lèxic relacionat amb l’anatomia humana i les funcions fisiològiques bàsiques. En concret, l’aparell sexual masculí i femení constitueixen una referència especialment recurrent pel tabú que encara representa parlar-ne obertament. Ara bé, pel que fa al verb encigalar-se, hem de fer notar que no està recollit en cap diccionari ¹. Potser es tracta d’una creació recent o usada només en alguna zona puntual. Formalment, però, segueix el mateix patró que xona > enxonar-se  o bé que gat > engatar-se. I ens resulta totalment transparent des del punt de vista semàntic: trempar o excitar-se. [Tot i que ens arriben notícies posteriors que alguns l’usen simplement com a enamorar-se.]

Dit això, afegirem com a contrapunt uns versos de Vicent Andrés Estellés, la poesia eròtica del qual continua impactant-nos per les imatges tan desinhibides que ens presenta sense caure en la vulgaritat.

amb sacres dits, / amb dits de confitura,
sí, prem, amor, / els dos llavis del sexe
i l’has obert / com una rosa humida
i ens hem quedat / bocabadats en veure’l
i hem lloat / les seues galeries
de murs humits / i resplendents tothora.

[Vaixell de Vidre. Obra completa, 8]

Ningú més sap tombar els tabús com els artistes. Apreciem-ho. I la resta dels mortals, servim-nos-en si ens fan comunicar-nos d’una manera més plena.

—

¹ Aquest verb apareix al blog de Jaume Salvanyà, Silencis del DIEC 

Fotografia de Dainis Graveris a Unsplash.