Agafada al vol
Som les paraules que diem
Contorbat
On és l’origen d’un malentès? En una conversa quotidiana intranscendent, de vegades, es produeixen malentesos que ens fan gràcia o que ens desorienten una mica.
Encara que compartim les mateixes paraules, no sempre els assignem el mateix valor. Variacions territorials comporten, esporàdicament, variacions de significat. I seria lògic esperar que, com més distància, més possibilitat de trobar accepcions distintes d’una mateixa paraula. Però sense moure’ns gaire de lloc, resulta que també podem arribar a descriure aquest fenomen.
Us explicaré un cas un pèl insòlit d’antonímia en un mateix mot. El vaig descobrir per una consulta d’una amiga meva que em preguntava si el sentit d’un adjectiu tal com s’usa al poble, Ebre amunt, i el sentit que li atribuïa una companya seva de la feina, Ebre avall, eren igualment correctes i legítims.
Posem per cas que la frase exacta que li hagués cridat l’atenció a la meva amiga fos aquesta:
– Avui estic contorbada perquè he tingut un disgust molt gros.
Pel context, entenem que qui parla està preocupada. El significat que tots els diccionaris atorguen al verb contorbar és justament “tenir l’esperit alterat” i, encara que no trobem una entrada específica per a l’adjectiu contorbat/contorbada, entenem que pren aquest mateix valor.
El Diccionari descriptiu de la llengua catalana exemplifica l’ús d’aquest adjectiu amb un fragment de Perucho: “el nostre marquès, tot contorbat, no sabent què fer del monstre, el desà en un armari on guardava les empolvorades perruques, les casaques de seda i els bastons de vori.”
A la nostra tribu, però, contorbat no té aquest matís de desconcertat o esmaperdut; tot al contrari. Per mostrar-ho amb adjectius equivalents, una persona contorbada és per a nosaltres algú que se sent estarrufat, orgullós, ufanós o cofoi d’alguna cosa o d’algú altre.
– Està tota contorbada de sa néta, que ja ha acabat la carrera.
El contrast de significat és evident; com de blanc i negre. I tot i que aquest sentit concret no queda recollit en els diccionaris generals ni en el dialectal d’Alcover-Moll, és igualment fàcil d’inferir de la definició genèrica “amb l’ànim alterat”.
Perquè, de fet, qui diu que només ens alteren l’esperit les impressions dolentes o les persones malintencionades?
Si és veritat que el llenguatge denota la visió del món d’una comunitat, la lectura positiva d’aquesta parauleta seria una mostra d’optimisme encomiable.
—
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!