Agafada al vol

Som les paraules que diem

16 de juliol de 2020
6 comentaris

Contemplat

És quan dormo que hi veig clar ¹. Com es poden dir tantes coses en set mots mig desendreçats! Una fletxa com aquesta ens incita a aprofitar la clarividència que ens ofereixen els ulls tancats. Ens desvela que només recordem allò que tenim emmagatzemat als plecs del cervell. Ens proposa mirar-nos per dins.

Ara no sabria dir en quina frase exacta em va brollar la paraula contemplat. Va ser fa pocs dies. Però hi havia pensat altres vegades, que volia mirar-me-la amb deteniment. També la sento sovint, usada per a referir-se a una persona consentida: “És un contemplat, aquell xiquet”. “Que contemplada que et tenen; no et pots queixar!”. En aquestes frases aquest mot ens apareix com un adjectiu substantivat, malgrat que el diccionari no li reconeix tanta autonomia i només el trobem exemplificat dins de l’entrada de contemplar. De les tres accepcions del verb que recull el DIEC2, les frases de més amunt fan referència a la segona: 1. Esguardar atentament (un objecte) absorbint-se en la seva vista. 2. Donar (a algú) tots els gustos, totes les satisfaccions. 3. Meditar (sobre una qüestió religiosa o intel·lectual). De tota manera, no costa gaire adonar-se que aquests sentits tenen prou relació entre ells; ningú no pot donar satisfaccions a un altre sense mirar-lo atentament abans, sense conèixer-lo.

Com passa molt sovint, però, tenim altres maneres semblants per a etiquetar algú que rep grans atencions dels del voltant: consentit, aviciat, malcriat, malacostumat, malavesat. També corre pel món l’opció mimat (sic), que és un calc del castellà. En tot cas, fixeu-vos que gaudir de massa favors no està ben vist a la nostra cultura perquè, dels sinònims que tenen una funció més o menys similar, tres estan precedits pel prefix mal- i un altre forma part de la família dels vicis. Per tant, en cas que no ens interesse mostrar un matís expressament pejoratiu cap al protagonista de la nostra narració, haurem de decidir-nos entre l’opció de consentit o la de contemplat.

I abans d’acabar, recapitularem: quan una cosa ens entra pels ulls, significa que ens fa goig. La desitgem. I deixa de ser invisible per a nosaltres, és clar! De fet, la contemplem atentament amb la mirada i estem en disposició de contemplar-la sense recança amb les nostres atencions, perquè ens ve de gust fer-ho. Perquè l’amor s’equivoca també, s’excedeix; molt sovint només amb els més petits de casa. Per això, fer-se gran demana preparar-se per a ser una mica invisible —davant dels ulls oberts o dels ulls tancats dels que ens havien mirat.

¹ És quan dormo que hi veig clar, de J. V. Foix: poema i versió musicada per Joan Manuel Serrat a Catorze.cat.

Fotografia de Beth Jnr a Unsplash

Garropassa
25.07.2017 | 8.58
Rodar
29.08.2022 | 7.17
Credo
15.06.2013 | 6.39

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

  1. Jo he sentit dir i, de vegades, quan faig referència a xiquets petits, he utilitzat l’expressió “és un pet contemplat”. No sé massa bé d’on surt lo del “pet”, però em fa gràcia.

Respon a Quima Albalate Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.