Agafada al vol

Som les paraules que diem

20 de febrer de 2022
2 comentaris

Clic-clec

Riure cura. Atansa i ajunta les persones. Les rialles salten els màrgens que voregen els perfils personals i que marquen fronteres. Riure no val diners però fer riure costa una mica perquè no tothom riem del mateix ni sempre tenim el somriure a flor de llavi.

Últimament amb els alumnes del nivell elemental ens havíem encallat amb unes qüestions gramaticals que ens entren al temari. Feia dues classes que marxaven una mica emboirats cap a casa i quedar-me amb aquesta sensació no m’agrada gens. Per tant, vaig estar remenant a veure què trobava per a fer més assequibles les perífrasis verbals que estàvem treballant. Per casualitat, vaig ensopegar amb un fragment de la pel·lícula The Circus ¹(1928) de Charles Chaplin en què entra a la gàbia d’un lleó. Jo no recordava aquesta escena i em vaig petar de riure quan la vaig mirar mentre preparava la classe. Quan va arribar el moment, els vaig explicar als alumnes que s’havien d’imaginar el diàleg del final de l’escena per a escriure’l després practicant la perífrasi de probabilitat i vaig apagar els llums durant la breu projecció. Jo vaig tornar a riure com si no l’hagués vista mai perquè em va tornar a fer gràcia però també perquè els alumnes es pixaven de riure i n’hi havia un parell que feien clic-clecs i tot. L’exercici va anar molt bé. És a dir, la història de les perífrasis verbals va acabar en un final feliç.

L’endemà vaig explicar aquesta anècdota als companys de faena i em va tornar a vindre al cap l’expressió fer clic-clecs ² perquè una companya també es trencava de riure mirant-la. Així doncs, me la vaig apuntar per a comprovar si estava documentada en alguna banda, que és justament el que he fet ara. Us explico el que he trobat: aquesta onomatopeia no apareix al DIEC2 ni als altres diccionaris generals; tampoc la recull el DCVB. En canvi, com a interjecció, clic-clec correspon a diferents entrades del Corpus textual informatitzat de la llengua catalana però amb un sentit diferent: fent referència al soroll que feien les càmeres fotogràfiques quan les disparaves. En tot cas, pel que fa a l’ortografia, efectivament s’escriuria amb guionet segons el que estableix la normativa vigent. Ens hem quedat a mitges, doncs. Sabem com l’hem d’escriure i que la podem dir amb total tranquil·litat malgrat que els diccionaris no li guarden ni una trista línia entremig de les paraules que hi habiten alfabèticament ben endreçades.

Si sou molt de la broma i, per consegüent, quan escriviu abuseu sovint de les emoticones [;-)] recordeu que també teniu a l’abast les onomatopeies que simulen el riure [ha ha ha / clic-clec]. M’hi jugo un pèsol que us faran sentir igualment ben a prop dels vostres interlocutors i potser, fins i tot, els apegareu la riallada.

¹ The Circus a la Viquipèdia

² En el parlar tortosí jo sempre he sentit una forma més vulgar, però: fotre’s uns (bons) clic-clecs!

Fotografia de Max Pixel

PS Després de fer córrer l’apunt, Eugeni S. Reig em fa arribar aquesta entrada del seu llibre Les nostres paraules:
“clec clec clec, onomatopeia del so que fa una persona quan riu.
Les úniques onomatopeies genuïnes valencianes per a expressar el so que fa una persona en riure són: clec clec clec (amb una e ben oberta), clac, clac clac i cloc cloc cloc (amb una o ben oberta). Així ho hem dit sempre els valencians i així continuem dient-ho els qui som fidels a la llengua tradicional. Les onomatopeies ha ha ha, he he he, hi hi hi, ho ho ho i hu hu hu són un calc de les que utilitzen altres llengües. I si damunt les escrivim amb jota, com ho fa el castellà, a més d’emprar un calc lamentable i innecessari, cometem una bestiesa immensa. Per desgràcia, les nostres onomatopeies genuïnes no les usen els nostres escriptors i ni tan sols les arrepleguen els diccionaris.
En valencià també es diu: clac clac clac, cloc cloc cloc
La llengua estàndard sol emprar: ha ha ha, he he he, hi hi hi, ho ho ho, hu hu hu”

Guanacaste
30.07.2022 | 6.10
Alhora
11.01.2013 | 4.54
Mon
16.01.2015 | 6.58

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Respon a Quima Albalate Giménez Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.