Agafada al vol

Som les paraules que diem

2 de setembre de 2014
0 comentaris

Carroll

Setembre ha arribat. I malgrat que aquest no serà un altre setembre més i prou, entre les vinyes avui hi havia els primers veremadors i els tractors circulaven per les carreteres estretes amb el càrrec de raïm madur al remolc. Previsiblement, tot al seu lloc.

La verema no forma part dels meus records. Les vinyes no es crien arran de l’Ebre. S’escampen muntanyes amunt, per la Terra Alta i el Priorat, en una terra eixorca i saborosa. Però en aquest paisatge penedesenc, les vinyes són l’ànima de la comunitat; el reducte d’una forma de vida que encara no han assaltat els urbanites.

Veure el pas de les estacions a través dels ceps és un espectacle bellíssim. Són ufanosos i arrogants durant l’estiu. S’esmortueixen discretament després d’haver donat el fruit. Resisteixen despullats el fred de l’hivern. I sempre tornen a prometre un nou recomençament quan s’ensuma la tendra primavera.

Encara que no en parlin les etiquetes dels expositors de la fruita, aquests dies els carrolls de raïm moscatell ens recorden que són acabats de collir, que fa només unes hores unes mans els han collit per a nosaltres. El cercle es tanca més aviat del que és habitual: de la terra al plat en un breu trajecte.

Sembla que tenim escampades pel territori un bon feix de paraules per referir-nos a un penjoll de raïm o a una porció seva. Carroll, carràs, gotim, bagot, singló, xanglot… descriuen una agrupació de grans sucosos, regal de les velles plantacions de vinya heretades dels romans.

La precisió lèxica no viu un bon moment, però. Qui parla encara d’un manat de cebes, d’una pinya de bròcul, d’un pom de flors, d’un rastre de tomaques o d’una cabeça d’alls? Aquestes mesures ja no són del nostre temps, ni potser aviat de la nostra llengua.

Una única cosa encara no ha canviat: el poder del paisatge de fer-nos sentir privilegiats de viure a prop seu i el poder dels poetes de recordar-nos-ho constantment.

Vinyes verdes vora el mar:
ara que el vent no remuga,
us feu més verdes, i encar
teniu la fulla poruga,
vinyes verdes vora el mar.

Fragment de Cançons de rem i de vela de Josep Maria de Sagarra.

Fotografia d’Àngela Llop

 

Gínjol
25.09.2014 | 6.57
Privat
29.12.2012 | 8.53
Xeic
14.02.2013 | 6.25

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.