Agafada al vol

Som les paraules que diem

6 de febrer de 2021
0 comentaris

Bres

Les paraules importen. Són objectes col·leccionables, peces artístiques, clons anodins en un magma intermitent o granets d’arena en una platja eterna de missatges. Pedres que estavellem contra les parets o alenades que exhalem cap al cel. Sobretot, el que importa és el que fem amb les paraules. Cap enfora i cap endins.

He fet una migdiada de dissabte. Me la mereixia després de molts de dies sense treva. I durant el temps imprecís que he estat entrant i sortint de la somnolència he bressat alguns records. Ho he escrit. Literalment ja no bresso mai ningú, ni res.  Però no abandono aquest verb perquè té una càrrega poètica innegable. De bressar he tornat a bres. Ma iaia feia anar aquest mot quan explicava historietes de l’any de la picassor; tan entranyables totes. Pensar en bres és pensar en ella. Les paraules fan de vincle cap al lloc exacte on tenim guardats els afectes o els neguits. Obren camins cap endins.

El que fem amb les paraules importa. Les modelem per a commoure, per exemple. En el llenguatge poètic estan concentrades a provocar-nos un efecte poderós. La poesia representa el moment culminant del poder de les paraules. No solament en la poesia, en tot cas. Si volem cridar l’atenció les endrecem de tal manera que allò que diem no provocaria la mateixa impressió dit d’una altra manera. De tant en tant, en un tuit, en un apunt de pocs caràcters o en un eslògan, hi descobrim la força poètica. En una comunicació tan efímera com la de les xarxes socials, aquest llenguatge obre camins cap enfora.

Emparentats amb bres tenim una rastellera de mots: bressar, bressolar, bressol, bressola, bressoleig, bressoler… A més, segons el GDLC, la nostra protagonista és “d’origen preromà, probablement d’un cèltic *bertiare ‘sacsejar, brandar’ amb possible encreuament d’una altra arrel indoeuropea semblant *bertio- ‘jaç’, combinats a causa de l’element comú bert-“. Pel que fa als sinònims per a designar un llit d’infant al qual es pot comunicar un moviment de balanceig, tenim unes poques opcions més: bressol, llit, bressola o canastra. Per descomptat, per a mi cap té la potència de bres.

També ha cridat l’atenció dels poetes, aquest monosíl·lab. Assaboriu, com a mostra, un poema de Les cançons d’Ariadna de Salvador Espriu¹.

Blancs orbs ulls solitaris
miraven d’estimar, des d’una desolada lucidesa,
esteses mans, l’ample bres de les ones,
la calma d’un moment en la fredor,
amb el record d’una fúlgida plata,
del guany de les paraules,
un fràgil mur alçat,
miratge, tènue vel, arc, il·lusió
dreçada en les arenes del desert.

Cap endins i cap enfora hem bressat un mot que ens ha visitat des del record. D’una migdiada casolana l’hem empès cap a l’eteri món digital i ha fet cap a les vostres mans. Just allà on volíem que anés a parar.

¹Fitxa del Corpus textual informatitzat de la llengua catalana (IEC).

Fotografia d’un bres de l’Atles lingüístic del domini català, de Joan Veny i Lídia Pons (IEC).

Ačiū
24.05.2013 | 7.45
Empeder
02.09.2021 | 8.05
Temor
10.07.2022 | 6.55

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.