La pau es guanya cada dia. Tot i que vivim a recer dels combats letals, ens cauen igualment diminutes gotes de litigi pels redols propers. Ens fem grans aprenent a esquivar-les. Ens entrenem a amansir-nos de seguida si alguna ens esquitxa. A voltes, però, perdem la brida.
Avui m’he enfadat. No n’hi havia per a tant. A vista sincrònica, ha estat una menudesa. Una ximpleria de no res. Però l’enuig i l’alegria no es programen. Arriben i entren sense trucar a la porta. I després ho he volgut explicar i les paraules em sortien atropellades perquè les gotes de litigi m’havien caigut just al damunt. I sense preveure-ho, se m’ha escapat una brafarada.
Ara bé, gràcies a aquest incident, he retrobat una paraula de la meua vida al poble. Posar-li rostre m’ha costat una mica perquè no l’havia escrita mai ni l’havia llegida a cap banda. He gratat aquí i allà. Al final, us contaré que al DCVB hi ha recollida tota la parentela d’aquest mot, segurament ben peculiar fora del tortosí. Braf, brafor o brafada estarien formades sobre una onomatopeia, de brf-, fórmula expressadora de la sortida de vapor d’una olla quan bull, segons aquesta mateixa font.
En canvi, brafarada només l’he trobat a la tesi de doctorat de la M. Àngels Masip¹. En tot cas, aquesta forma ens recorda a alenada i a flamarada i no té cap problema ni mig morfològicament parlant. Una altra cosa és que el significat que li atribuïm els que la fem servir no es refereix a la sortida intrèpida del vapor d’una olla sinó a la fuita impetuosa de l’enuig. I just aquí ens il·lumina el mestre Coromines² quan, dins de l’entrada de baf, inclou la trilogia de més amunt juntament amb el verb esbravar. I, de fet, sí: el sentit concret d’alleujar l’ànim donant sortida als sentiments que l’oprimeixen, ens lliga a la perfecció amb la nostra brafarada.
Avui ha plogut i ha fet sol. Els núvols del cel han engalanat un dissabte anodí. Jo m’he exaltat i, després de vessar una mica d’escuma invisible, he tornat a la placidesa del tal dia farà un any.
—
¹ Lèxic tortosí: història i present, M. Àngels Massip (setembre, 1991)
² Diccionari etimològic i eomplementari de la llengua catalana, Joan Coromines (DECat, IEC)
Fotografia de Thor Alvis a Unsplash
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!