Agafada al vol

Som les paraules que diem

27 de febrer de 2017
8 comentaris

Barral

Els cementeris són arxius de vides extingides. Passejar entre passadissos de quadrícules que allotgen les restes físiques de moltes biografies anònimes fa sentir respecte. Alhora, reconforta comprovar que el desmemoriament no esborra les fotografies descolorides ni les lletres de les làpides.

Després de segles de vida, hi ha paraules que també moren. Desapareixen de la circulació activa i s’arreceren en algun espai discret on es transformen lentament en fòssils lingüístics. De cementeris de paraules, en podem visitar uns quants: manuscrits antics, llibres envellits, diccionaris exhaustius… De vegades, també trobem sepulcres lèxics en algun racó aïllat; la toponímia n’és plena i fins i tot els antropònims ens han conservat la memòria d’algunes paraules en desús. Per no parlar de la paremiologia; les frases fetes i les dites posen en context alguns mots vells sense cap més paper en la gran obra de la comunicació actual.

En l’última classe, resolíem un exercici de variació lèxica amb els alumnes del nivell de suficiència i ens va aparèixer el mot barral. N’havien de trobar el significat entre una llista d’opcions per a escollir. Per eliminació, vam acordar que la definició que li corresponia era “Atuell per a contenir líquids, de formes i matèries diverses”. Ningú no tenia present de conèixer aquesta paraula fins que al cap d’un moment un dels alumnes francòfons del grup ens va fer notar que s’usa en l’expressió Ploure a bots i barrals (1). Em va sorprendre gratament la seua capacitat de relacionar una paraula aïllada amb una frase feta que probablement ha sentit només un grapat de vegades. I em vaig preguntar per què la resta dels assistents -la majoria dels quals devem haver dit aquesta expressió moltes vegades- no hi havíem pensat de seguida.

Deixant de banda que l’agilitat mental i la capacitat intel·lectual de cadascú no és la mateixa, potser els aprenents d’una llengua nova tenen més activats els mecanismes de relació entre paraules i fenòmens lingüístics. Comparar per distingir; contrastar per recordar; localitzar contextos per comprendre. Aprendre una llengua des de zero demana més esforç, però l’energia que s’hi dedica retorna un coneixement més explícit  de l’objecte estudiat. Com a prova d’aquest fet, els professors de llengua podem explicar que els alumnes al·loglots fan preguntes sorprenents que -com a parlants nadius i com a experts- no ens havíem plantejat mai abans.

Justament, una de les coses que més m’agraden de fer classe és aquesta experiència de descobriment del que has tingut sempre davant dels ulls i no havies estat capaç de veure fins que algú altre que arriba de nou t’ho mostra. Aprendre i ensenyar és una carretera de doble sentit.

Els Barral catalans i la pluja intensa que ens aboquen del cel amb bots i barrals a partir d’ara continuaran sent un element fossilitzat de la llengua per als parlants d’una part del domini lingüístic, però més vistós i més significatiu per a mi que abans de l’última classe del nivell de suficiència.

Les paraules mortes, de vegades, tornen a la vida.

(1) Vegeu Ploure a bots i barrals a Etimologies paremiològiques de Víctor Pàmies.

Fotografia de Jeff Turner

Adés
17.04.2016 | 10.16
Alenar
19.12.2012 | 5.56
Rustifaci
25.08.2014 | 5.01

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

  1. Potser em fico on no em demanen, i no ho dic per l’espai on descansen els nostres estimats, però potser és una mica atrevit enterrar les paraules perquè perden l’ús. Jo més aviat les consideraria en una llarga jubilació o un merescut retir.
    Ben mirar ens mancaria el museu dels mots.

  2. “Ham anat a berenar, ham ju(g)at a pilarets, mos ham begut tot el vi i ham trencat el barralet” Típica cançó pasquera pegolina. I ma muller, de Meliana, d’una cosa molt fàcil diu: “Bufit, barral” (=bufar i fer ampolles). A Pego el barral és una marraixa (el q alguns diuen garrafa, q ací tenim per castellà) i a Meliana el barral és el porró (q diem a Pego), imagineu bufar i fer-li el gallet i el broc gros tot d’una… Fàcil no és, no. Per cert q ací “ploure a bóts i barrals” és llibresc i de dellà lo Sénia. No soterrem les paraules tan aïnes, que no moren arreu alhora!!!
    Em temia q aquesta setmana no hi hauria paraula!!!

    Demà el Darrer dia (menjarem arròs amb crosta els pegolins, hui el meu fill de tres anys i la seua classe han menjat la crosta amb la cassoleta dels avis), festa escolar local i ja esperem la salpassa.

  3. Comparteixo la teva idea de què els al•loglots, com s’han d’esforçar més per conèixer una nova llengua, fan preguntes i comparacions i fins i tot paren més atenció a detalls que els que parlem la llengua que estudiem.
    Suposo que has emprat el mot al•loglot per fer-nos buscar el seu significat als catalano-parlants i als que parlen una llengua diferent a la del propi país. En el meu cas com veus ho has aconseguit. Així també s’aprèn la pròpia llengua i col•laborem a que no morin mots poc utilitzats.

  4. Ara he quedat amb els ulls com taronges quan he llegit que alumnes del nivell de suficiència (C1, per tant) han d’endevinar, d’entre una llista d’opcions, què vol dir barral; però crec que encara hi he quedat més quan he vist que la considerau un “element fossilitzat”.

    A Mallorca és una paraula ben viva, i ho és dins la llengua comuna, no cal anar a cercar-la dins frases fetes, dites o cançons. Parlam de barral a casa (“Només queda un barral d’aigua”; “Hem de comprar un barral d’oli”) o a la feina (“M’ajudes a canviar el barral de la màquina d’aigua?”) cada dia.

    Ja que l’exercici que va donar peu a aquesta reflexió, per altra banda ben interessant, era de variació lingüística, crec que val la pena tenir en compte precisament la variació, en aquest cas la geogràfica, abans d’enterrar una paraula.

    1. Les reflexions de cada apunt són arran de les situacions concretes en què m’apareix una paraula. Per a mi barral era una paraula pràcticament invisible, cosa que no vol dir que ho siga per a tots els parlants.

      De fet, em fa molta gràcia que en els comentaris d’aquest blog hi arribe informació sobre usos i vitalitat d’expressions de diferents racons de l’àmbit lingüístic. Sovint és difícil trobar informació vigent de la salut d’algunes paraules i expressions.

      Per tant, us estic molt agraïda que ens hagueu fet arribar el vostre comentari.

      Teresa

Respon a Ignacio Martinez Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.