Agafada al vol

Som les paraules que diem

6 de febrer de 2015
5 comentaris

Balbistrota

Segurament, el que s’aprèn més tard d’una llengua o d’un dialecte particular són les frases fetes i els insults. Quant a les primeres, podem comprovar que en els manuals de llengua es dedica atenció a les expressions que no es poden interpretar de manera literal.

Ara bé, pel que fa als insults, identificats amb un registre molt col·loquial de la llengua i poc ben vistos, se sobreentén que els aprenents els incorporen gràcies a les interaccions amb els parlants nadius. Però, no ens enganyem; les paraulotes impregnen de més genuïnitat una conversa que cap altra forma lingüística.

Com que aquest tema dóna molt de si, en l’apunt sobre capsot ja vaig expressar admiració per algunes propostes injurioses. I, des de llavors, n’he estat recopilant unes quantes més que no són d’ús gaire estès. De moment, en cito només tres, que anirien al segon capítol de qualsevol diccionari: babarota (inútil), baluerna (que només fa nosa) i balbistrota (dejecta, deixada).

Trobareu les dues primeres als diccionaris generals; tot i que babarota en el sentit concret d’inútil només apareix al DCVB. Sorprenentment, però, no he pogut trobar documentada a cap banda la paraula balbistrota. He assajat de trobar-la escrita amb una combinació diferent de bes i ves, però tampoc.

Per tant, el sentit que té assignat al meu diccionari particular s’expressa sobretot pels sinònims amb qui l’emparento o pels contextos d’ús en què la recordo:

No sigues balbistrota i fes les coses bé!

I quina grafia li se li hauria d’assignar, doncs? He optat per escriure-la amb dues bes perquè tenim l’adjectiu balb balba, que significa “que executa amb dificultat i imperfectament els moviments que li són propis”. No sé fins a quin punt poden tenir relació, perquè no trobo cap sufix ni morfema que pugui acabar de completar aquesta composició. Però, posats a inventar, deixem-ho així, no?

Una cosa més i prou: si mai us convé fer servir aquestes paraulotes, procureu no ajuntar-les totes amb la intenció d’ofendre. L’efecte seria demolidor!

Imatge de marimbajlamesa

 

Arruixar
19.06.2016 | 10.37
Laboureur
08.02.2013 | 7.51
Menejar
03.07.2016 | 7.44

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

  1. A ma terra, en el sentit de balbistrot – balbistrota jo ha via sentit (i sento encara) “sapastre”, que tot ho fa malament, barroer, etc.

    1. Aquestes paraules en retirada tenen un perfil cada vegada més desdibuixat. Ho he comprovat amb les indagacions que he anat fent amb els meus compatriotes arran de l’apunt de balbistrota: cadascú t’hi afegeix un petit matís complementari.

      Avui mateix m’han dit que balbistrota és deixada i de(s)jecta però amb un punt més despectiu, de perduda.

      Gràcies per la informació,

      Teresa

  2. Hola, Teresa,
    És molt interesant el teu blog.
    Com que cada vegada me’n adono que em fa falta recorrer el llarg camí de l’aprenentatge de una llengua.
    Gràcies per las teves publicacions.

  3. Les tres paraules que esmentes em porten a diferents èpoques de la meva vida: babarota la utilitza molt el meu home, és una paraula que no he sentit utilitzar a gaire gent ni tampoc recordo haver-la sentit utilitzar ni a ma mare ni mons iaios (bé, actualment de tant en tant la diuen los xiquets quan volen imitar a son pare); en canvi baluerna la vaig sentir dir molt a ma mare. I pel que fa a balbistrota, la recordo de boca de ma iaia. És curiós com, amb les teues paraules, m’has fet reviure i recordar petits moments viscuts amb diferents persones de la meua família durant els meus ja gairebé 50 anys.
    Gràcies Teresa!

Respon a Maria Moncada Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.