Agafada al vol

Som les paraules que diem

6 de març de 2016
5 comentaris

Bajoques

Què és una llengua? Una llengua és les persones que la parlen. Persones diferents en origen, formació acadèmica, creences, edat… Persones que viuen en entorns socials diversos, amb un poder adquisitiu heterogeni, que viatgen molt o no gaire, que llegeixen o que no ho fan mai… Les preguntes són molt útils. Gràcies a les preguntes que ens fem, descobrim aspectes de la realitat que no havíem percebut abans.

Per això em sorprèn que, al cap de tants anys, el meu fill em pregunte com es diuen les bajoques al lloc on vivim, al lloc on ell ha viscut sempre. Bajoques és la paraula de casa, la que es diu al poble d’on venim i la que fem servir sempre. De fet, aquest nom és una de les denominacions del fruit d’una planta de la família de les papilionàcies, que es coneix també com a mongeta tendra, tavella, fesol tendre, fesoleta…¹. I per culpa d’aquest llegum hem discutit moltes menjades. No en vull més. Una mica més i prou. No m’agraden. Això no és un restaurant. Però mai havíem tingut la necessitat de dir-li d’una altra manera.

Observar la variació lingüística és fascinant. Compartim el mateix codi i, en canvi, anem fent tries constantment en funció del que volem comunicar, del lloc on som, de qui és el nostre interlocutor. En gran o en menor mesura, qualsevol parlant s’adapta a escenaris diferents: quan va al metge no es comunica exactament igual que quan explica una anècdota personal a un amic; quan escriu una nota familiar no usa el mateix vocabulari o el mateix to que quan envia una carta a una empresa… En general, els parlants són versàtils, tot i que sobre les habilitats comunicatives personals hi operen variables influents, com ara els anys de formació acadèmica. I la biografia personal.

Per què el meu fill no està familiaritzat amb les mongetes tendres? Perquè només en menja a casa i encara no en va a comprar. L’àmbit d’ús, doncs, marca la familiaritat amb un determinat vocabulari i, per això, quan aprenem altres llengües ens costa parlar de temes en què no hem estat instruïts.

En tinc constància, d’aquest fenomen. En els anys d’estudiant a la universitat, compartia un pis del carrer Còrsega que tenia portera; una senyora gran que parlava en gallec amb el seu fill i que no entenia català. Amb ella vaig descobrir que el meu domini del castellà era estrictament acadèmic. Tenia dificultats per explicar-li incidències domèstiques relacionades amb les agulles d’estendre, el pom de la barana o el pany de la porta. Mai havia hagut de dir aquestes paraules en una altra llengua diferent de la meua i n’improvisava la traducció.

Què vol dir parlar bé una llengua, doncs? No hi ha una resposta simple. Llevat que mantinguem un contacte intens i constant amb una altra llengua, probablement mai dominarem una llengua nova tan bé com la nostra llengua primera. I al mateix temps, com a parlants de la nostra primera llengua, difícilment trobarem un conjunt de persones amb una habilitat idèntica per expressar-se, amb un vocabulari compartit al cent per cent, amb una entonació clavada, amb una capacitat equivalent per canviar de registre… En fi, cada parlant constitueix una representació única de la llengua pròpia, compartida alhora amb tota la comunitat.

La variació batega com un cor dins d’un contínuum. Els veïns sopen mongetes tendres mentre nosaltres sopem bajoques, que no molen gens.

1. Mapa 861. Petit Atles Lingüístic del Domini Català. Joan Veny i Lídia Pons. Institut d’Estudis Catalans.

Fotografia de Beautifulcataya

 

Amorosa
20.01.2019 | 12.18
De franc
28.06.2020 | 11.56
Coralet
17.03.2017 | 7.31

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

  1. Aquesta paraula per a mi és molt coneguda des de què era molt petita per part de la meva avia paterna,ella era de Murcia,allà també ho diuen igual.Com també la paraula crilles que diuen en València, que són patates en Murcia també.

  2. Bona tarda, Teresa,
    Tenim com bé dius la capacitat d’adaptar-nos als nostres interlocutors, en funció de la situació, lloc, esdeveniment, etc., i aquesta adaptació ens permet relacionar-nos millor i aprendre. Però també pot resultar perillosa a l’hora de defensar o reivindicar l’ús del català davant les intromissions d’altres llengües amb les que convivim, sobretot del castellà, i per posar un exemple penseu amb el que costa avui en dia que et diguin l’hora en català o que t’entenguin quan tu dones l’hora.
    Cal pensar que no està tot fet i hem de defensar el nostre idioma.

    1. I tant, la capacitat d’adaptar-nos a l’interlocutor la tenim sense canviar de llengua. Ajustem el vocabulari a l’edat de la persona que tenim al davant, per exemple.

      Gràcies per la teua apreciació, d’altra banda.

      Teresa

  3. I per ampliar una mica, sap com es diu a Mèxic? … Ejote!!! Res a veure amb el castellà i menys amb el català. I si que costa MOLT després de 60 anys de “inmersió” …

Respon a EVA Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.