Agafada al vol

Som les paraules que diem

11 d'abril de 2014
0 comentaris

Aücar

La terminologia s’ocupa de validar i fixar propostes per als nous conceptes i fenòmens, que van apareixent a mesura que el món canvia. Però la realitat sempre corre veloç al davant, amb els mitjans de comunicació que la persegueixen a poqueta distància.

Més lentament, després de les deliberacions pertinents, els experts en llengua tracten de trobar la forma precisa, i si pot ser genuïna, de nomenar tot el que és nou.

Vaig prendre nota no fa gaire d’una frase d’un tuitaire valencià que escrivia: “ciutadans aüquen Alberto Fabra”.

No em va costar gens reconèixer el sentit d’aquest verb. L’havia fet servir i l’havia sentit moltes vegades, però em va cridar l’atenció el sentit modern que prenia en aquest tuit.

Segons el DIEC, aücar significa (1) fer aücs, (2) perseguir a crits o bé (3) insultar, escarnir a crits. El diccionari d’Alcover-Moll remet aquest verb a la forma ahucar i entre les accepcions que en recull trobem: 4. Acompanyar o perseguir algú fent-li grans crits, sia per riure-se’n, sia per obligar-lo a anar-se’n o per molestar-lo de qualque manera. 5. Esbroncar, afrontar algú retraient-li a la cara les seves faltes.

A més a més, el diccionari dialectal també conté el nom ahucada, que defineix com l’acció de fer una manifestació cridanera o sorollosa de burla.

Després de l’escampada mediàtica durant un intens lapsus de temps de la paraula escrache, l’Optimot ens recepta que usem la forma escarni per referir-nos a  “l’acció de denúncia ciutadana contra una persona de l’àmbit públic feta davant del seu domicili particular o en llocs públics on se la identifica, sovint amb pintades, cants o segudes, amb l’objectiu de protestar contra abusos de gestió, actes de corrupció o violacions dels drets humans que se li atribueixen.”

Tot i que escarni també tenia inicialment el sentit de fer burla d’algú, potser si les autoritats lingüístiques haguessin tingut present el matís més precís d’aücar (escarnir a crits) s’haurien decantat per aquesta opció.

Fer un escarni es podria dir també fer una aücada, aücar o fer aücs. I aleshores l’escena de burla pública passaria automàticament a tenir una banda sonora estèreo.

No ho hem vist tot encara. Tants anys aprenent a mirar cap a una altra banda, a tolerar les faltes de conducta alienes i pròpies i, sobretot, a fer veure que mai no passava res i ara, de cop i volta, ha arribat l’hora dels desvergonyits, dels descarats i dels políticament incorrectes.

Perquè per a tot hi ha un final. I, quan n’hi ha prou d’un color, no en cal més!

Fotografia de X. Caballé

Vagarós
14.03.2020 | 9.04
Primalet
09.01.2015 | 7.27
Escuranda
05.02.2017 | 8.10

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.