Les coses que són com han de ser preserven l’ordre de l’univers: fer fred quan toca, ploure quan s’espera la pluja, celebrar els dies assenyalats, mantindre les tradicions, dormir tota la son que tenim… Malament rai si es comencés a moure tot! Ni fred, ni pluja, ni festes ni tradicions. Només insomni per a contemplar el desordre total.
Però no. Avui hem entrat a l’hivern i, per sort, fa prou fred. Ens hem constipat i tot, dels corrents d’aire que ens han rondat els últims dies. De tota manera, enmig del col·lapse climàtic, rebem amb una certa eufòria aquestes petites contrarietats. Així doncs, ens abriguem o fem foc. Però —contravenint l’harmonia— continuem patint son, perquè mai no fem net de cansament o de maldecaps desvetladors.
Justament per aquesta causa, l’altre dia de bon matí li vaig dir a la I. que estava mig atroncada. Jo encara no havia pres cafè i ella va acollir el meu adjectiu amb alegria. No haver-lo sentit mai no la va despistar gaire, ja que en l’arrel d’aquest mot hi ha un tronc bonic, que dorm. Que forma també el verb atroncar-se i el nom atroncament. Si m’atronco en un suau atroncament em quedo finalment atroncada, com un tronc.
D’aquesta estirp, trobareu només al DIEC2 l’adjectiu atroncat -ada, però no pas el verb ni el nom. En canvi, els podeu anar a buscar al Diccionari descriptiu de la llengua catalana on els han posat tots juntets, sota la mateixa teulada. També els tenen, ben endreçadets, al DNV. Dit això, si no els haguessen recollit en cap obra lexicogràfica, tindríem igualment la certesa que són peces perfectes del nostre vocabulari genuí. Ho sabem per pura intuïció.
I com que ja som hivern i parlem de troncs, de passada farem memòria que d’aquí a tres dies serà el moment de bastonejar el tió, que rep el nom de tronc en terres ebrenques tal com confirma la cançó que li dediquem mentre li casquem el llom:
Tronc de Nadal, caga torrons i pixa vi blanc!
No hi ha res que m’agrade tant com preveure el camí que faran les estrelles en el firmament mentre nosaltres trampegem tots els canvis que se’ns obren al davant.
—
Fotografia de MIkel DLM Fotografía [Flickr]
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!