Agafada al vol

Som les paraules que diem

10 de maig de 2015
1 comentari

Atesos

Diuen que els estereotips no són bons, ja que funcionen com una bena als ulls. Però si ens faciliten una realitat subtitulada, no cal que ens esforcem a desxifrar-ne els missatges complexos que ens envia. Aquest deu ser, doncs, un motiu prou potent perquè tinguin tant d’èxit.

A les botigues del poble, els caps de setmana s’hi acumula gent. La coa és sovint obligada i el temps que hi perds queda compensat per l’audició d’alguna historieta entretinguda. Justament en l’última ocasió, hi vaig repescar un adjectiu desconegut pels diccionaris.

Una veïna del carrer ens resumia els moments estel·lars del seu viatge recent a Punta Cana i en destacava que els dominicans eren molt atesos, però que si et deien: “Ahorita mismo, señora“, ja et podies mentalitzar que n’hi hauria per estona. I, acte seguit, una altra vilatana aprofitava per explicar el seu darrer recorregut pel Camino de Santiago i els projectes per a l’estiu que ja tenim a la cantonada.

L’adjectiu atés/atesa/atesos/ateses (1) prové, òbviament, del participi passat del verb atendre. En un camí idèntic al que han fet considerat/considerada/considerats/considerades del verb considerar. Exemples ambdós de reconversió o canvi de categoria; de participi a adjectiu.

Pel que fa al significat, una de les accepcions que recull el DIEC del verb atendre és “Tenir atencions (envers algú)”. I del sentit d’atenció ens fixarem en la “Demostració de consideració, gentilesa, cortesia”. Atés és equivalent, doncs, a un adjectiu de la mateixa genealogia: atent/atenta/atents/atentes; és a dir, “Que té atencions, que és cortès”. En canvi, a cap recull consultat he trobat recollida la forma d’atés(atès) com a adjectiu.

Igualment, un altre qualificatiu encara més pintoresc tampoc no apareix a cap banda. És una forma arrecerada a la reserva, amb els altres mots que ja no tenen prou força per competir a primera línia. Es tracta també d’un adjectiu agafat de la forma de participi d’un verb, ara en desús: obirat/”aubirat”, d’obirar, variant formal d’albirar. Al DCVB trobem que aquest verb significa, entre altres accepcions, “pensar, considerar”.

Per tant, tenim paraules conegudes i profusament usades, com ara atent i considerat, alhora que altres formes força particulars encara bateguen al cor d’algunes minúscules comunitats, com ara atés i obirat.

Les unes són espai de trobada i les altres passaran sense deixar rastre ni als reculls lèxics ni a les pàgines dels llibres. Ens agradi o no, la llengua segueix les lleis de Mendel.

(1) Atés o atès segons el DNV i atès segons el DIEC.

Fotografia de Georgie Pauwels

Cabdells
27.10.2013 | 5.43
Barranc
25.11.2018 | 9.13
Envenzió
30.06.2014 | 8.05

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Respon a josep barea Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.