Agafada al vol

Som les paraules que diem

3 de maig de 2013
3 comentaris

Astròlic

Aquesta activitat nostàlgica de revalorar les paraules que afloren de l’idiolecte propi i provoquen una certa estranyesa als receptors ha trobat un esperó en aquest espai.

Fet i fet, la metalingüística no és un tema de conversa de terrasseta ni de bar entre persones que no es guanyen la vida ensenyant llengua, animant a estimar-la, intentant aplanar-li una mica el camí.

Avui he revisitat una ciutat a què he estat vinculada durant molt de temps. Al migdia queia un sol esplèndid de primavera damunt dels jardins ufanosos i brillants dels carrers empinats de Castelldefels. He aparcat el cotxe al costat d’un parc cuidat i en ordre. He caminat costa avall fins al centre del poble. Ens hem trobat amb les meves antigues companyes i hem anat fins a la plaça de l’Església per dinar en un restaurant petit que solíem visitar anys enrere.

Durant la conversa, que ha durat tres hores i que ha interromput el cambrer quan ens ha vingut a portar una panereta de vímet amb el compte, han fluït centenars o potser milers de paraules entre nosaltres. No hi deu haver cap comptador de paraules anàleg als comptadors de quilòmetres que els corredors s’enganxen al braç o que els ciclistes es lliguen a la bicicleta, però seria interessant que n’hi hagués algun.

Tot i que no he pogut comptar les paraules que hem dit, al meu cap ressonaven fragments de l’animat diàleg en el camí de tornada. Un dels centres d’atenció fugisser ha estat l’aparició de la paraula astròlic en una descripció que he fet d’un personatge peculiar.

Sempre he sentit aquesta paraula a casa i a les terres de l’Ebre, però aquí és una desconeguda. De fet, acabo de descobrir que no té entrada pròpia ni al Diccionari Català-Valencià-Balear  ni a cap altre. En tot cas, segons el Diccionari General de la Llengua Catalana, a l’entrada del verb astrolicar, que significa fantasiar, s’especifica que ve d’astròlic, variant antiga i dialectal d’astròleg.

Per tant, una persona astròlica és algú que tendeix a deixar córrer la fantasia, que es permet actuar de manera atípica i que destaca per la seva conducta original. Aquesta definició me la invento. Potser fins i tot podríem adoptar aquesta vellíssima paraula per referir-nos a les it-girls, a les persones que marquen tendències, als inventors de blufs…

És només una proposta. Potser tindrà èxit en les meves companyes que l’han rescatat avui del torrent de mots que hem intercanviat sense parar.

Il·lustració de Ximo Abadia

 

A recules
12.11.2016 | 9.52
Trobar
28.04.2020 | 2.18
Bregat
07.04.2022 | 8.55
A Sense categoria

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

  1. Aquesta entrada m’ha ensenyat moltes coses: una de tan senzilla com que astruc venia d’astre. Tota la vida remenant paraules i ves per on, ara me n’he adonat (malastre/malastruc). He buscat astròlic al Corominas i diu el que dius tu, que és una forma vulgar de “astròleg” i segurament la definició que t’inventes, més ben dit, que fas, és del tot correcta. M’ha sorprès, però, que el verb estrolicar, en castellà volgués dir, també, “parlar molt, excessivament”.
  2. Hola, la veritat és que jo desconec l’extensió de “astrolicar” en català, tot i que el DCVB la dóna només a l’Alguer, i en castellà també, però el que sí que sé és que en aragonés, llengua veïna de la catalana, és ben usual “estrolicar” amb un significat de ‘parlar excessivament’ i similars.

Respon a MAS Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.