Agafada al vol

Les ombres ens acompanyen pels llocs il·luminats. Si hi ha claror, l’ombra es projecta a una banda o altra. Discreta, potser. Sempre en silenci. Inadvertida per tothom, sense funció reconeguda. En canvi, esdevé un centre d’interès excepcional si algú en fa un art de titelles. De res a tot!

Al segon calaix de la cuina guardo una barreja d’objectes en un caos semiorganitzat: un parell de coladors petits, les estisores, el ganivet del pa, les pinces de fregir, un obridor de vins, una batedora manual, un cullerot i una arpeta. El primer calaix és el regne de l’ordre total: les forquilles, les culleres i els ganivets viuen separats en un compartiment a mida per a cada branca de la família dels coberts.

Al segon calaix, s’hi congrega a més un cert desordre de la terminologia per a anomenar els que hi habiten. La cullera del primer calaix és una cullera a tot arreu. Però com es diu un cullerot a les altres cuines? I una arpeta, tothom sap què és? Quines altres etiquetes existeixen per a referir-nos a la “cullera grossa, plana i amb forats amb què se separa l’escuma del brou o qualsevol altre líquid”? En estàndard es coneix aquest estri amb el nom d’escumadora. En tortosí, en canvi, té nom d’instrument musical petit.

L’arpeta havia estat invisible per a mi. Era com l’ombra que em segueix quan vaig caminant pels camins de terra. Se’m va fer visible no fa gaire, al final de la presentació dels meus llibres que vaig fer a Xerta el dia 3 d’octubre. Un grupet de persones se’m van atansar per a preguntar-me algunes qüestions lingüístiques i una senyora ens va sorprendre preguntant-nos justament això:

Com li dieu vosaltres a l’arpeta?
Arpeta, també —li vaig respondre.

D’alguna banda li devia sorgir la pregunta quan la va fer. Segurament havia dit aquesta paraula fora de casa seua i qui fos no la va entendre. Potser en volia comprar una de més moderna que la que tenia o potser se li havia partit el mànec i l’havia de reposar. Ves a saber. En tot cas, me la vaig quedar per a mirar-me-la de més a propet.

I vet aquí que arpeta no apareix en el sentit d’estri de cuina ni al diccionari normatiu de l’IEC ni al diccionari normatiu valencià; tampoc al diccionari d’Enciclopèdia Catalana. Però sí que la trobem amb aquest significat al DCVB. I per a aquest ús ens en dona uns quants sinònims i tot: giradora, girapeix, fregidora, gormanda, paleta, regiradora, triador. Vet aquí quin bé de Déu!

Al segon calaix hi regna un cert desordre, sí. Però si es trobessen en unes jornades gastronòmiques una escumadora, una arpeta, una paleta i un triador voleu dir que no es reconeixerien entre ells? Jo trobo que sí. A partir d’ara, seguríssim que sí.

—

Fotografia de Daniel Villar Onrubia | Flickr