Agafada al vol

Som les paraules que diem

19 d'octubre de 2013
2 comentaris

Arjau

Cada vegada més sovint, ens trobem paraules per tot arreu: en forma d’escultura urbana, en el mosaic d’una fatxada, a les estoretes de les entrades de les cases, en les pancartes reivindicatives dels balcons, reclamant drets col·lectius en un mur abandonat o il·lustrant poèticament les parets de la recepció d’un hotel…

A Sant Feliu de Guíxols hi ha una casa del centre antic que llueix un vistós mosaic amb tota la terminologia d’un llaüt de sardinals. No pots passar-ne de llarg. T’hi atures per força, perquè és una bella curiositat i una exhibició orgullosa dels orígens del poble.

En 169 rajoletes se’ns mostren una cinquantena de termes que designen els elements que componen aquest tipus d’embarcació dedicada a la pesca de sardines. De tota aquesta col·lecció, gairebé cap paraula m’era familiar. Però una em va cridar l’atenció, perquè la coneixia com a cognom: arjau.

L’arjau forma part del timó. La definició que en trobem al DCVB és transparent: “Peça de fusta que s’encasta horitzontalment a la part superior del timó de les barques i serveix de mànec per governar el timó.” Sembla que té altres variants formals: aljau, arjal i argeu.  I que prové del grec, segons Coromines.

Els rastres que van deixant les paraules que perdem són escassos. Algun cognom, algun topònim, algun nom d’establiment o d’entitat que rememora un passat recordat. La nostàlgia juga contra l’oblit. Ens resistim a perdre el que hem conegut, encara que el contacte que hi haguem tingut hagi estat efímer.

Mon iaio era llaguter, igual que dos de sons germans i un nebot seu. I només recordo alguns mots que feia servir quan ens explicava proeses de joventut: sirgar, sègula, perxa, resclosa… Ara em sap greu no haver parat mai prou atenció per reternir-ne un ventall més ampli. Malgrat tot, aquest grapat de termes tenen molt de valor personal, perquè estan lligats a les històries que ens van fer créixer.

L’hivern passat Sègula Films va presentar un documental de l’Ebre a l’espai Sense ficció. En vaig parlar en una entrada del blog: xeic. El reportatge probablement tenia interès a ulls de tothom, però me l’hagués mirat igualment amb benevolència només pel nom de la productora. És una interferència positiva, una conseqüència de tenir sègula arxivada en el racó dels bons records.

Ens resistim a perdre el que hem conegut. Sobretot, si és bo. Encara més, si és nostre.

 

Brancal
02.04.2020 | 7.13
Nesprons
17.05.2013 | 10.56
Badomia
17.10.2014 | 10.35

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

  1. El nom de l’escola l’Arjau de Vilanova té res a veure amb això que expliques?.
    Si és així, estaré contenta de saber-ho, i de que tingui aquest nom.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.