Agafada al vol

Som les paraules que diem

20 de març de 2015
2 comentaris

Arborar-se

Unes espardenyes, un matxo estirant un carro, una bicicleta desmanegada, una vella vespino, un pascuali o un 4L oferien una visió pausada de la història.

Encara recordo quan anar al cent per hora era una expressió hiperbòlica per referir-se a algú que corria molt. Ara la gent es posa a mil. Tot és trepidant; diuen fins i tot que els mecanismes d’evolució lingüística s’han accelerat.

Fa unes dècades, els estudiants de lletres apreníem que una de les maneres de laminar una llengua és la superespecialització semàntica. Per exemple, primer berberecho substituïa parcialment catxel (1), fins que al cap del temps l’esborrava pràcticament del mapa.

Ara tot és més veloç. Sota el mateix sostre conviuen usos lingüístics dissociats i em provoca desassossec comprovar que el recanvi és tan immediat. Per això, em pregunto: sabem com s’activa l’aprenentatge d’una paraula o d’una expressió? Hem descobert quins ingredients indispensables constitueixen la fórmula màgica que assegura la incorporació d’un element al nostre repertori lèxic?

La introspecció ens podria ser útil, en aquest cas. Cadascun de nosaltres parlem una varietat geogràfica, marcada pel nostre origen. A més, tenim un cert domini de la varietat pròpia del nostre àmbit professional. I ens hem adaptat a la llengua estàndard a còpia d’arraconar les interferències que ens havien transmès i d’incorporar les formes d’ús més estès.

En unes altres paraules, en el meu cas particular, entre els meus diria llépol; puc comprendre gormand i, finalment, acabo reconeixent com a propi llaminer.

Per arribar a aquest punt, en primer lloc, cal haver tingut un contacte prou constant amb aquests mots. En segon lloc, ens han de ser útils: per sentir que formem part del grup; per accedir còmodament a les lectures que fem i per camuflar-nos en un context formal. I, finalment, ens han d’atraure estèticament.

He arribat a aquesta conclusió a partir de l’observació de la relació que tinc amb les paraules de l’àrea dialectal penedesenca (2) en què respiro, però que no és la meua per ascendència. Estic enamorada d’arriar, d’endimari, d’engiponar, de pèlag… però no les faig servir mai. Són paraules que m’agraden molt, però que no em són útils. Jo ja tinc una altra manera particular de referir-me a aquests conceptes (abaixar, trasto, amanir, xoll).

En canvi, n’hi ha una que he assumit del tot. La sento prou sovint a la feina. Em serveix per desfogar-me i, per descomptat, trobo que conté una gran força expressiva. Per tant, quan s’atansa l’hora natural de dinar, no és estrany que algú o altre acabi dient:

Tinc una gana que m’arboro!

 

Segons el GDLC, en sentit figurat, arborar-se significa “encendre amb grans flames, acalorar excessivament, excitar en alt grau”. I com a exemples inclou: “Arborar-se de set, d’amor, d’indignació”.

Per no mentir, hauria de dir que tenim també una forma ben pròpia per expressar la gana a les terres ebrenques, però provoca desconcert si la dius fora del nostre àmbit: “Tinc mal de cor!”. De fet, ni el DCVB en parla…

Per transmetre el nostre valuós patrimoni lingüístic, doncs, haurem de fer d’alquimistes. Només cal combinar hàbilment aquests ingredients: contacte, utilitat i seducció.

(1) Vegeu una explicació detallada del fenomen en l’apunt de catxel.

(2) El parlar del Penedès

Fotografia de Ramon Bonet

 

Obaga
26.12.2020 | 9.46
Atarantar
25.06.2022 | 8.07
Ajocar-se
12.10.2016 | 6.27

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

  1. A Perpinyà, diem: “Tinc una fam que m’enllarda”

    DCVB:
    Enllardar v. tr.
    || 6. fig. Penetrar la fam molt endins, esser molt viva (Ross.). «Tinc una fam que m’enllarda». La tia…, com si la fam m’enllardava, | m’ha ficat dins la potxa | sis canyus per passacamí, Saisset Pougnat 15.

    Coralment,
    Joan BOSCH d’Elna (Rosselló)

    1. Quin goig rebre notícies del Rosselló i saber que teniu també una manera tan peculiar d’expressar la gana.

      Moltes gràcies per l’aportació!

      Teresa

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.