Agafada al vol

No totes les paraules tenen la mateixa fondària. No totes transporten una càrrega exacta de sentit, no s’expandeixen amb el mateix nombre de sons, no ens vinculen a les nostres experiències amb la mateixa força. Dels milers de mots que ens ronden pel cap, només alguns ens fan d’amulets o de souvenir.

Durant l’última setmana hem participat en una experiència insòlita. Amb un grup de dones hem preparat un espectacle de dansa contemporània, conduïdes per Vanesa Sandín, una experta en expressió corporal, que ens ha regalat el seu mestratge i el seu temps. En quatre tardes hem anat construint un relat corporal sobre la plaga de la fil·loxera, que fa cent cinquanta anys va assolar les vinyes de mitja Europa. I hem arribat a fer comprensible una història movent els braços en harmonia, desplaçant-nos en grup per l’espai, fent oscil·lar els troncs rítmicament, rebolcant-nos per terra… En aquestes cites hem assajat a porta tancada o en una petita placeta apartada o a l’escenari on hem representat l’obra: a l’antara d’una vinya que treballa la família d’una de les dansaires del grup. Allí ens hem embrutat com no havíem fet en molt i molt de temps.

Justament aquest tros de vinya l’havia vist abans incomptables vegades. Hi havia passat arran molts viatges però mai no m’havia fixat que tenia una llenca de terra ampla situada entre les fileres de ceps i el marge que la circumda. D’aquesta part, se’n diu antara al parlar del Penedès i era el lloc on girava l’arada o on ara maniobra el tractor. Ens ho va explicar la D. i també ens va parlar de les oliveres que es planten en aquestes franges de terra ampla no cultivada entre vinyes i que donen nom a l’oli d’antara. Després de saber això he anat igualment al diccionari i resulta que aquesta paraula no apareix al DIEC2. En canvi, sí que la trobem al Cercaterm com a sinònim complementari d’andana, amb aquest significat específic de l’àmbit de l’agricultura.

Si fa una setmana o un mes hagués entropessat amb el mot antara en qualsevol conversa o en un article de la premsa local no n’hauria fet gaire cas probablement. Hauria estat simplement una paraula sense fondària per a mi. A partir d’ara, però, una antara em remetrà a les rebolcades d’un grapat de dones per damunt dels terrossos secs i a la coreografia que hem escrit cos a cos davant d’un públic entusiasmat.¹

De vegades, aprenem mots vivint-los i ells s’impregnen de la nostra biografia perquè els recordem per sempre.

—

¹ L’espectacle Fil·loxera s’ha representat al festival de dansa contemporània Vaivé de Sant Pere de Ribes.