Agafada al vol

Al cap dels anys, haver anotat coses en llibretes o en algun núvol flonjo que no veus et revela trossets de vida que hauries esborrat. Escriure ens allarga la memòria. I barrejar fets i idees en fa nàixer de noves. Tal vegada, el collage és una tècnica que no hem explorat prou. Qui el practica diu que fins al final de l’acte creatiu no saps que en sortirà. Vet aquí la seua màgia.

Farem un collage avui, doncs. He retrobat unes anotacions en una de les llibretes on guardo contrasenyes i consigno fets memorables. És una llista de disset coses a fer abans de morir-me, que vaig escriure el 3 de setembre de 2023, just el dia que es va morir la Carme Junyent. Havia llegit un article seu que recomanava aquesta pràctica i me la vaig copiar, perquè per a mi era un referent com a dona i com a lingüista.

A la meua llista de fa tres anys hi he trobat desitjos petits i factibles i em sento contenta de comptar-ne nou que estic posant en pràctica o que ja he aconseguit complir. Per exemple, em queda fer un altre curs de portuguès. En canvi, he escrit més poesia durant tot aquest temps. I ja m’està bé tindre’n encara la meitat per culminar.

Un altre dels meus anhels consignats en la llista és escriure molts més apunts en aquest blog. El d’avui em fa goig especialment. Vam estrenar setembre amb una anada a Castelló. Teníem plans bonics: arranjar la presentació del llibre de poemes En llocs a la Llibreria Babel i fer un dinar familiar amb els germans de V. Si tot era perfecte, encara semblava millor la manera com fluïen les converses. Abans d’entrar al restaurant vaig caçar la peça abellir, tan planera i col·loquial en boca dels castellonencs:

Si us abelleix, demanarem paella valenciana, que només porta carn.

No cal dir que per a un parlant que no siga de l’àrea del valencià aquest verb té un matís de formalitat que l’eleva fins a les altures de la llengua literària. Aquesta intuïció de parlant nadiu la trobem explicitada en el magnífic Diccionari Essencial de la Llengua Catalana, que delimita clarament el registre d’aquest mot segons l’àmbit territorial: lèxic comú, en valencià; a la resta del domini lingüístic, registre formal. 

La paella que ens vam menjar era boníssima i el lloc, també i la companyia, més. De fet, de la materialització del que ens ve de gust o ens abelleix, en penja la nostra sensació de Felicitat. Així, escrita en majúscula, perquè el benestar sempre és una suma de minúscules vivències que s’amunteguen fins a mostrar-se de manera capital.

—

Fotografia de la Concatedral de Santa Maria i el Fadrí de Castelló de la Plana.

Autor: mmarftrejo a Flickr