Agafada al vol

Som les paraules que diem

6 de març de 2021
0 comentaris

A tornar-hi

Quantes vegades heu entropessat en la mateixa pedra? No n’aprenem mai prou, de les coses que ens passen. Potser algun dia acceptarem que ens entrebanquem amb els mateixos obstacles perquè nosaltres no canviem tan fàcilment. A més, al nostre voltant, tot és com sempre. Per tant, encara que ho vegem vindre de lluny hi tornem a caure de quatre potes, allí. En allò. I increïblement, ens en continuem sorprenent. Ens indigna, fins i tot. Som animals curiosos.

Fa uns dies vaig pescar l’expressió “a tornar-hi” en un tuit d’un ebrenc i me la vaig guardar a la butxaca. Aquesta locució adverbial equival a de nou o novament en alguns contextos, encara que en altres la podríem entendre en el sentit de “som-hi!”. A part del context, el seu significat queda molt marcat per l’entonació amb què la diem.

A tornar-hi! El curs comença ben aviat. [Som-hi!]
A tornar-hi, la gestió no podia ser més deplorable. [Novament]
A tornar-hi? No m’ho puc creure! [De veritat?]

Pel que fa a la pronunciació, aprofito per fer notar que en el parlar que es practica al meu redol dialectal ens mengem la erra final dels infinitius seguits d’un pronom. Aquí diríem, doncs: [a tornaj], amb un diftong com el de mai. I —creieu-me— la cosa queda tan expressiva que, com a mínim en aquest cas, passar-te a la pronúncia estàndard et dol i tot.

A banda de la combinació anterior, amb el verb tornar també tenim l’expressió “tornem-hi!”¹ que, segons el DIEC2, serveix per a manifestar impaciència, enuig, reny. A mi m’és més familiar en singular: “torna-hi!”. I, de fet, tant una com l’altra són bones encara que no trobem totes les variants possibles documentades al diccionari general.

Fent una ullada als exemples de més amunt, doncs, es reafirma l’evidència que en el terreny de les construccions idiomàtiques és on la llengua té un batec més original. No són una simple suma d’elements, sinó que el conjunt adopta una càrrega de vegades imprevisible i poc transparent per als nous parlants o per a parlants que no les han sentides mai abans. Justament per això, les locucions adverbials em fascinen i n’he comentades un grapadet en aquest blog²: a una de males, a recules, mal que mal, a espaiet, per avall, a l’últim, de fort, de franc, de gaidó, a l’acte.

Deixem-ho aquí. D’entropessar, entropessarem de nou. Ja hi podem comptar. Ara bé, si en aquell moment precís teniu a mà una expressió que us ajude a esbravar-vos, us refareu més prompte. I vinga, a tornar-hi!

¹ Vegeu més matisos semàntics de “tornem-hi!” a Paremiologia catalana comparada digital.

² Les teniu totes aquí.

Fotografia de Uwe Neuber

Prou
27.03.2015 | 9.03
De veres
14.03.2021 | 5.28
Puntós
13.03.2016 | 11.29

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.