Agafada al vol

Som les paraules que diem

13 de juny de 2018
0 comentaris

A espaiet

Això no és un programa de ràdio en què els oients sol·liciten sentir una cançó que els agrade molt, però ho podria ser. Del degoteig de propostes que em van arribant de les persones amb qui tenim un vincle important, avui n’agafarem una per a recrear-nos-hi una mica.

De fet, es tracta d’una locució adverbial que no havia escrit mai fins ara; potser ni tan sols l’havia vista escrita així, tot i que forma part de la llengua oral del meu dialecte. En tortosí, a espaiet es diu a cada punt. I la fa anar població de qualsevol edat. Justament és ma filla qui me l’ha proposat. “Ja l’has fet, esta?” -em va deixar anar. I aquí la tenim. Una locució que no tenia consciència que ho fos, perquè les vocals inicials es fusionen en l’aire ingràvid d’una elisió perfecta. Però el diccionari ens alliçona. Dins de l’entrada espai del DIEC2 ens apareix a espai  d’espai  amb el valor de lentament. I també trobem aquesta forma al DNV, però amb tres accepcions diferents: en veu baixa; amb compte i lentament. Totes tres igualment familiars en tortosí, diria. Si tanco els ulls, m’imagino un caganiu començant a caminar tot sol i embalant-se per damunt de les seues possibilitats mentre l’adult que el vigila li van dient sense parar:

A espaiet, a espaiet, a espaiet…

A banda del suggeriment inicial, també m’ha impulsat a escriure sobre aquesta combinació un tuit que vaig llegir arran de l’inici de les emissions de la televisió valenciana À Punt:

La presentadora d’Àpuntdirecte li ha dit a un reporter “gràcies i espaiet (sic) en la carretera” Per a mi, només això ja justificaria els 55 milions d’euros del pressupost.

Òbviament, l’atzar m’ha incitat a posar fi a la indiferència davant d’una creació lingüística tan autèntica. No cal dir que no podia passar per alt aquesta coincidència gairebé simultània; dos motius de joia no s’ajunten tan sovint com voldríem. Per tant, celebrem la sensibilitat lingüística del jovent del nostre voltant i -encara amb més eufòria- el retorn de la televisió pública en valencià a les cases dels nostres cosins germans.

A espaiet i amb paciència s’aconsegueixen moltes fites. Persistir és resistir. Prou que ho sabem.

Fotografia de Marcos de Madariaga

Sorier
05.12.2014 | 10.20
Adreçar
29.09.2017 | 7.59
Papaterra
26.10.2015 | 7.04

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.