Viure intensament sembla una fita inassolible. Dormim, cuinem, netegem, aparquem el cotxe, esperem, obeïm. Això no aporta intensitat a la nostra vida. Si fos possible viure intensament seria esgotador. Agraïm que no ho és i, alhora, busquem moments fugaços d’èmfasi, que constitueixen justament el condiment de la vida. Les muntanyes que s’alcen en mig de
Saber comportar-te quan vas pel món no és un requisit per a la vida però es considera un mèrit valuós per a establir vincles en força grups de persones afins. Les formes compten encara, per sort. Cuidar la manera de presentar-te davant dels altres, controlar el to de la veu, menjar amb la boca tancada
Si deixes de veure les persones que has conegut de sempre durant tretze mesos i mig, quantes emocions pot pair el teu cervell quan les retrobes moltes de cop? Quantes abraçades pot absorbir la teua pell? De quantes besades et pot arribar l’afecte? Quantes converses tranquil·les ets capaç d’emmagatzemar? Amb quines sensacions et vols quedar?
Si fa dies que no plou, la pluja es torna un anhel. L’absència de les coses engendra desig de recobrar-les, si les coses ens fan bé. Per això, la pluja que ha tardat a ploure naix del desig que ploga. Desperta la pols dels camins, repinta les fulles perennes, enllustra les teulades i ens fa
La gent celebra coses. Avui 3 de desembre de 2022 hauran sortit de l’úter matern uns quants nadons. Algunes persones hauran deixat de respirar per sempre més en algun punt exacte de les vint-i-quatre hores d’aquest dia irrepetible. Igualment, milers d’efemèrides menors seran motiu de celebració en aquesta data precisa però, per a la majoria
Sempre han parlat per nosaltres. Havia apuntat això al bloc de notes del mòbil. Ho vaig escriure fa pocs dies però no puc recordar per què. Devia ser veritat, en aquell moment. Em podria imaginar una escena versemblant en què ho hagués pensat-dit-sentit amb el cor. Seria una ficció ara, en tot cas. De vegades,
Combatem en lluites desiguals. No anem armats per a vèncer. Fins i tot sabem del cert com serà el nostre final encara que no l’haguem vist escrit. Nosaltres, els que ens llepem discretament les ferides, ens remullem els llavis ara i adés amb l’elixir de la derrota. Comencem pel començament. Quatre dies de pont llarg
Diuen que diuen. Jugar al joc del telèfon confirma que el que som capaços de repetir d’allò que acabem de sentir pot semblar-se com un ou a una castanya. En la mateixa línia, l’aprenentatge oral d’una llengua fomenta la inventiva. Fem el que podem i gràcies. No cal escarrassar-se gaire a demostrar aquesta observació. Per
Un viatge el desitges, el vius intensament i l’aboques al sac dels records. Hi anem disposats a fer una recol·lecta tan gran de curiositats i de vivències que fins i tot ens transmuta la noció del temps. Viatjar és viure en un xip. Per això, tornar a lloc de vegades ens costa. Diumenge passat vaig
No repetir-se costa. Quan transites pels mateixos camins i perseveres en els vincles, costa no repetir-se. L’originalitat cotitza a l’alça però només ens sembla original allò que no podem comparar amb el que ja ha existit perquè ho desconeixem. D’altres vegades, la il·lusió d’originalitat és simplement producte de la desmemòria. Esborrem per a reescriure damunt
Mirar-nos en un espill ens fa partícips del que perceben els altres en nosaltres. Però només ens mirem als ulls quan estem desperts i si comptem amb la contribució d’una superfície reflectora. Eminentment, doncs, vivim ignorant-nos. Potser per això ens resulta tan fàcil perdonar-nos els defectes propis. De lo que els ulls no veuen, el
No té gaire bona premsa, el pacte. Som forts si no claudiquem. Som forts si servem dret. Ho som si no hem de fer passes enrere. En canvi, no hi ha pau sense pactes: el que nosaltres volem més el que vosaltres voleu dividit pel que és possible. El que tu veus multiplicat pel que
L’eloqüència fascina. Potser se’n pot aprendre, fins i tot, de ser eloqüent. Però l’espontaneïtat, l’expressivitat i la seducció desinteressada d’un parlant que només pretén captar l’audiència per simple entreteniment ens provoca una gran satisfacció. Trobar-se bons intèrprets de la paraula és una sort. Estem a punt de tancar l’agost, que ha estat un mes llarguíssim,
Falta gel i sobra foc. El sol escalfa els carrers i les teulades i entra dins de les cases en forma d’una estuba insuportable. No farem res de bo si això no afluixa. Només podem anar a estirar les cames de bon matí i sostindre un llibre al tardet. I jugar amb les paraules ingràvides
Abans de guardar els records ben plegats a l’armari ens ronden uns dies entre les orelles i el front. No es veuen des de fora però, així i tot, poden ocupar l’espai de sis megabytes com a mínim. De tota aquesta magna informació, se’n salvarà només una part petita. No podríem continuar fent passes, si