Pinell

Imaginem-nos unes persones fent ruta. Durant tot el trajecte, cadascuna va triant constantment entre veure i mirar; entre sentir i escoltar; entre sentir i olorar; entre conèixer i entendre. Les rutes compartides no fabriquen experiències idèntiques, perquè tot el que sabíem abans d’una nova experiència ens condiciona la manera de viure-la.

He constatat aquesta idea just en el moment de llegir el rètol enganxat a la fatxada d’un xalet de la Costa Brava. Durant dos dies hem fet el Camí de Ronda de Calella de Palafrugell per amunt i d’allí mateix per avall i hem tingut la sort de retrobar de nou un preciós paisatge arran de mar, entre nuclis urbanitzats que encara preserven una bellesa i un ordre admirables. És la terra de Pla, dels turistes francesos i de gent glamurosa que compren en botigues amb preus intocables. Que tenen unes fabuloses residències suspeses en els terraplens que s’aboquen al mar, com la del cartell que em va cridar l’atenció: “El pinell”. Ah, el pinell —vaig pensar—, com el Pinell de Brai de la Terra Alta! I com si em caigués una bena dels ulls, em vaig adonar a l’acte que pinell havia de voler dir pi petit; cosa que no m’havia passat mai pel cap en les desenes de viatges que he visitat els pinellans en la meua vida.

En realitat, quan actuem com a parlants normals —sense la lupa etimològica, el calidoscopi morfosintàctic o altres aparells d’anàlisi lingüística— els topònims se’ns apareixen com una etiqueta sencera que associem unívocament amb el lloc que designen. Potser sí que alguna vegada els historiadors locals i altres persones inquietes han sentit una fiblada de curiositat i han anat a buscar d’on ve el nom del seu poble però, en canvi, quants visitants de Sitges diríeu que saben d’on ve el nom d’aquesta altra bonica vila marinera? A qui se li il·luminarien els ulls si descobrís que ve del plural de sitja, que és un dipòsit per a guardar el gra, probablement perquè era una zona on abundaven aquestes cisternes subterrànies per als cereals? Encara un altre exemple, quants compradors de mel ebrenca s’han parat a pensar què deu voler dir El Perelló? Qui s’emocionaria si li expliquéssem que, segons el GDLC, un dels dos significats de perelló és “fruit del perelloner” i que està emparentat amb pera?

Òbviament, hi ha toponímia que no presenta grans misteris. La Figuera, l’Ametlla de Mar, Vilanova, Valls, Torrent o Cullera no ens plantegen gaires incògnites pel que fa al significat que tenen. Però pel que fa a una gran part de la toponímia major o menor del nostre territori no ens podem aventurar tan fàcilment a formular una hipòtesi sobre el seu origen. D’on ve Viladecans? D’on ve Xàbia? D’on ve Mequinensa? D’on ve Deià? Haurem d’anar als especialistes per a descobrir-ho, ja que tenim noms de lloc molt antics que s’han anat alterant al llarg dels segles. Per tant, necessitem l’ajuda dels savis. És tan així que, fins i tot en els casos que rascant una miqueta i prou ja ens pensem que hem trobat la resposta —com en el del Pinell de Brai amb què ens hem enramat fins aquí—, ens podem emportar sorpreses. Resulta que remenant per a escriure aquest text,  he trobat que diversos estudiosos coincideixen a afirmar que els “topònims en -ell  formats sobre noms d’arbre, i sobretot els que apareixen en singular, sembla que s’ha d’atribuir-los un sentit col.lectiu”¹. És a dir que Pinell no faria referència a un pi petit sinó a un lloc ple de pins. Ni amb lupa no l’encertem, de vegades!

En tot cas, mirant, escoltant, olorant i procurant entendre el que passa al nostre voltant la vida no se’ns allarga però se’ns torna més intensa. I viure intensament és un regal que podem fer-nos a nosaltres mateixos cada dia.

¹ “Els topònims catalans en -et/-ell: entorn d’una tesi de Joan Coromines” Philip D. Rasico, Vanderbilt University [PDF]

Fotografia pròpia

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *