Agafada al vol

Som les paraules que diem

14 de juny de 2020
2 comentaris

De fort

Explorar ens fa conèixer. Posar els peus en terra, caminar i avançar per llocs on no hem estat mai abans ens obliga a buscar la manera més convenient de ser-hi. Qui no surt de la seua parcel·la, no necessita adaptar-se gaire als canvis.

Després d’una dècada i mitja de vagar per les xarxes socials, hem esdevingut experts exploradors d’altres formes de comunicar-nos. Hem evolucionat. Quan érem petits escrivíem a les llibretes les redaccions que ens manava la mestra; el patró era estricte: teníem pautes per a escriure recte, havíem de dominar la nostra lletra perquè entrés en els cànons cal·ligràfics establerts i el relat seguia un guiatge estricte en el contingut i en la forma. Apreníem a escriure de l’única manera que es podia escriure. Però transcriure la paraula com si fos per a ser dita ens ha fet reinventar-nos; a través del mòbil o de les tauletes hem après a dominar el registre col·loquial escrit. En som molt conscients, del camí que hem fet. I així i tot, de vegades, encara ens sorprenem a nosaltres mateixos posant negre sobre blanc una expressió que no havíem llegit a cap banda.

Arran d’un article de Joan Josep Isern sobre els “Quinze anys sense Jesús Moncada” hem fet una conversa a Twitter amb Shosha sobre com s’impartia fa uns quants anys la literatura catalana a les universitats i hi he abocat aquesta expressió inusual: “A la UB les literatures coixejaven de fort…”. Tan bon punt l’he vist escrita, m’he adonat que probablement no havia llegit mai encara aquesta locució adverbial tot i que l’he usat tota la vida. Pel context, es dedueix fàcilment que equival a molt. En tot cas, només he localitzat l’adverbi fort amb aquest valor; de la locució adverbial, no n’he trobat ni rastre¹. Concretament, fort com a molt apareix al DNV, precedida de l’anotació [antigament]. També la recull el DCVB [II. adv. 3]. Encara que potser ja no s’usa realment fora del meu redol, trobo estrany que ningú l’haja documentat abans com a locució atès que tenim una forma paral·lela, de significat idèntic, que és plenament acceptada per la norma: de valent.

Perquè en quede una mica més de petjada, inventarem ara i aquí un diàleg per a posar en escena aquestes locucions adverbials de grau² combinades l’una amb l’altra i mostrar tota la plasticitat que ens ofereixen:

– Com va anar l’estada del cap de setmana?
– L’hotel brutejava de fort.
– Que malament, no?
– En teníem tantes ganes que vam xalar de valent i tot!

Si una hora o altra ens veiem per les xarxes, em fondré si veig que us esplaieu traient a passejar sense prejudicis aquesta contundent criatura. El món és dels atrevits.

¹ Amb un altre sentit, he localitzat: de fort i de ferm loc. adv. Ferm [DDLC]
² Gramàtica essencial de la llengua catalana: Els adverbis de grau.

Foto de Theme Inn a Unsplash

Rompre
14.09.2015 | 8.29
Xalar
02.05.2016 | 6.49
Coralet
17.03.2017 | 7.31

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.